Avui he tingut la sort de poder gaudir d'un esdeveniment nou en la meva vida. He estat espectadora de la Triatló de Barcelona.
Començava molt d'hora però una arriba quan pot. Ha estat passejant a la vora del mar per arribar fins on es celebrava l'esdeveniment, a la platja de Nova Mar Bella. Òbviment, només es celebrava a la platja la part inicial de la carrera, que és la de nadar. Eren 1500m nedant fins a la platja de la Mar Bella, seguit un recorregut prèviament estipulat.
La segona part de la carrera, la de bici, és a la que he arribat. Ja feia estona que els triatletes estaven en ella, i ha estat increïble veure tanta gent anant amb bicicleta i a tanta velocitat (la majoria portaven una mitja de 36km/h). Eren 33, 13 km que els participants feien en 3 voltes al recorregut. Ha estat una fase que crec crítica en aquest esdeveniment. Per una part els participant feien el que podien, donant tot el millor d'ells mateixos. Per una altra, la gent que circulava per Barcelona havia de cedir-los el pas i intentar no ser atropellats en creuar de banda a banda la part habilitada per còrrer. Difícil tasca. Els ciclistes es queixaven que hi havia molta gent creuant i els vianant es queixaven que no podien passar i que aquests haurien d'estar agraïts que els tanquessin la ciutat per còrrer. Assumpte a tenir en compte per la propera triatló a Barcelona.
Fins i tot, s'ha pogut veure la caiguda d'un ciclista a mitja carrera. Tot i que no ha estat res, ha vingut una ambulància de la creu roja a atendre'l. Més tard, l'he vist fent el recorregut de la tercera etapa, la de còrrer.
Finalment, hem arribat a la part de còrrer, la darrera etapa, com he mencionat anteriorment. Crec que també ha estat dura, i conflictiva (pels mateixos motius que els de la bici). Aquesta etapa constava de 10 km que els triatletes havien de recòrrer. Distància dura on s'apoderava d'ells el cansament de les anteriors etapes. Per sort, en aquesta molts dels participants gaudien de públic familiar o amistòs que els animava a completar l'etapa. Jo he tingut la oportunitat d'animar-los. Ho he fet i m'ho he passat bé.
Conclusions de l'experiència:
-S'ha de tenir una fortalesa física increïble per dur a terme aquesta prova.
-S'ha de tenir encara més fortalesa mental per poder-la acabar.
-És una prova molt complerta.
Ja per acabar, m'agradaria felicitar a tots aquells que han participat en la competició, però encara més a tots aquells que han aconseguit acabar-la, perquè no és gens fàcil.
Ens veiem aviat!!
diumenge, 17 d’octubre del 2010
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Xarxes Socials
Què en penseu vosaltres de les xarxes socials? Jo crec que són bipolars.
Sí, ho heu llegit bé. Són bipolars. Això no és cosa només de les persones. Les xarxes socials poden ser positives o negatives. Depenent de la persona i de l'ús que en faci, serà bo o dolent.
En principi tothom que es fa integrant d'una xarxa social, hi entra per curiositat o per xerrar amb els amics. Una altre gruix de gent hi entra per conèixer gent i, finalment, hi el grup dels que els pares de qualsevol tenen por, els de persones "dolentes" que hi entren per conèixer menors o nois i noies que quedin amb ells/elles i fer coses que no toca.
Es veu que actualment aquesta tendència d'adherir-se a xarxes socials està en auge. "Tothom" les utilitza. Els mitjans de comunicació les fan servir per arribar a més gent i per treure notícies. Aquí també hi ha una part negativa. Els mitjans accedeixen a documents i altres de caràcter de revista rosa, sense demanar permís. No crec que les coses privades de personatges famosos hagi de sorgir d'aquests llocs.
Endemés, l'auge està aquí a Espanya. Fa 3 anys, pocs espanyols coneixien les xarxes socials. I, en canvi, els americans ja les tenien. Com sempre, Espanya (hi incloc totes les comunitats a dins) a la cua. Hi ha poques coses on Espanya sigui pionera. La medicina per exemple, encara que els yankees, segueixen també competint amb nosaltres en aquests temes.
Bé, diria que he perdut el fil conductor. La qüestió on vull arribar és: aneu amb compte amb on us fiqueu. No tothom és bo ni tothom vol la felicitat per tu.
I sobretot, vigila el temps que hi dediques, i ho dic per experiència, és molt dolent enganxar-s'hi!!!!!
Sí, ho heu llegit bé. Són bipolars. Això no és cosa només de les persones. Les xarxes socials poden ser positives o negatives. Depenent de la persona i de l'ús que en faci, serà bo o dolent.
En principi tothom que es fa integrant d'una xarxa social, hi entra per curiositat o per xerrar amb els amics. Una altre gruix de gent hi entra per conèixer gent i, finalment, hi el grup dels que els pares de qualsevol tenen por, els de persones "dolentes" que hi entren per conèixer menors o nois i noies que quedin amb ells/elles i fer coses que no toca.
Es veu que actualment aquesta tendència d'adherir-se a xarxes socials està en auge. "Tothom" les utilitza. Els mitjans de comunicació les fan servir per arribar a més gent i per treure notícies. Aquí també hi ha una part negativa. Els mitjans accedeixen a documents i altres de caràcter de revista rosa, sense demanar permís. No crec que les coses privades de personatges famosos hagi de sorgir d'aquests llocs.
Endemés, l'auge està aquí a Espanya. Fa 3 anys, pocs espanyols coneixien les xarxes socials. I, en canvi, els americans ja les tenien. Com sempre, Espanya (hi incloc totes les comunitats a dins) a la cua. Hi ha poques coses on Espanya sigui pionera. La medicina per exemple, encara que els yankees, segueixen també competint amb nosaltres en aquests temes.
Bé, diria que he perdut el fil conductor. La qüestió on vull arribar és: aneu amb compte amb on us fiqueu. No tothom és bo ni tothom vol la felicitat per tu.
I sobretot, vigila el temps que hi dediques, i ho dic per experiència, és molt dolent enganxar-s'hi!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)