Inspiració

S'obre la porta de l'habitació. És simple, buida, gran i esplèndida. Té per fronteres quatre auteres parets. Parets blanques i estocades, amb cap quadre penjat.
Tota la paret dreta és una finestra. Des d'ella, es veu el mar. Avui està en calma, sense gaires onades.
Només hi ha cinc mobles a l'habitació. La primera és una taula, situada al centre del finestral. Només és això, una taula, sense gaires miraments, no té calaixos.
El segon moble és una cadira. La cadira és alta, negre i de pell, podria haver estat dissenyada per a l'ús d'un executiu però, en canvi, està enmig d'aquesta habitació calenta pel sol de primavera. Davant d'ella, només hi ha la taula.
El tercer moble és una llibreria. Situada a la paret contrària per on s'entra a l'habitació, a la cantonada. Està plena de llibres a més no poder. Tots són diferents, no és per res com les llibreries clàssiques de pel·lícules on tots els llibres són iguals.
El quart moble és un paraiguer. Està en una altra cantonada de l'habitació. Dins seu un sol paraigües: és de fons negre i contè cors amb colors de neó. És de fusta clara. Crea contrast.
Per últim el cinquè moble. Un divan. Simple. Color beix. Buit.

Tot en conjunt forma una imatge curiosa. Qui entra a l'habitació pot pensar que el propietari està boig. O bé, pot pensar que es creu un geni. Potser pensa que és un ermità.
Possiblement el propietari contingui tots aquests adjectius continguts en ell mateix. No és pas inviable.

El propietari és escriptor.

Fidelitat al nostre jo

Ho sé, ha passat molt de temps, però estava en un període poc creatiu de la meva vida. Avui m'he inspirat.
Pot ser ha estat l'oferiment de la Copa del Rei, potser la victòria dels meus nois de bàsquet, o els 7 punts que tenim ara de diferència envers l'etern rival.

Sabeu? Som el què som. No som més. Som tot allò que vulguem fer, tot allò a on vulguem arribar, tot allò amb què somiem. Som el cunjunt de vivències, d'experiències, d'estudis, som un conjunt de moments.
Moments amb amics, coneguts, bàsquet, barça, rivals, companys de feina, instants que compartim amb gent. Instants que vivim diferent els dos costats, però instants que ens fan ser grans.

No hem de permetre que ningú ens trepitji, que ens faci sentir obsolets. Perquè no ens hem de guiar pels altres, ens hem de guiar per la nostra pròpia filosofia. Una filosofia que anirem adaptant i modificant, però que serà nostra. Hem de viure segons les nostres creences, siguin quines siguin, però em de ser fidels a nosaltres mateixos, perquè al cap i la fi, sempre viurem en companyia amb nosaltres mateixos, siguem-li fidels, ell no ens pot enganyar, no l'enganyem.

Però sobretot, no hem de perdre mai la finalitat, petits instants de felicitat. Sols, acompanyats, petits, grans, enamorats o desolats, hem de trobar la pau amb nosaltres mateixos.

Passeu un bon cap de setmana!