Perdona sempre a qui hagis estimat...

...perquè l'odi no ens fa cap bé. Perdona, perquè és l'única manera d'avançar. Perdona, perquè et fa crèixer, madurar i ser millor. Perdona, perquè és un dels grans regals.


"No tinguis por de ser valent. La valentia només pot existir si tens por." Marta Galobardes


Heus aquí un poema molt inspirador de Jordi Sierra i Fabra, un dels meus escriptors preferits, contingut en el llibre "Només tu..."


Sigues sempre forta, però cedeix.
Sigues sempre gran, però aprèn a empetitir.
Sigues sempre dolça, però guarda't un toc amarg.
Sigues sempre bonica, però sobretot per dins.

L'amor és un fantasma transparent,
Embolcallla-t'hi i escup a l'odi.
Perdona sempre a qui hagis estimat,
I no oblidis que un dia va ser teu.

Encén les passions cada dia,
Descobreix qui ets cada nit.
Desperta't com si fos l'última vegada,
Dorm lliure d'odis.

Mira'm quan estiguem junts,
Oblida'm quan me'n vagi,
Estima'm quan fem l'amor,
Mata'm quan em mori.

Jordi Sierra i Fabra

Jo et duré l'aire...

Maco és saber que hi ha algú que et recolza i està al teu costat sigui quina sigui la teva situació. Saber que malgrat tot vagi malament, estiguis malalt, tinguis problemes o estiguis trist, estarà al teu costat. 
Això és el que em recorda aquesta cançó cada vegada que l'escolto. Em fa tenir fe. Em fa veure que sóc afortunada de tenir al meu voltant gent que m'estima i em recolza en les meves decisions diàries. Que trïi el que trïi, estarà el meu costat, malgrat potser, a vegades, no estiguin d'acord amb la decisió que prenc.

Aquí un deixo el link per escoltar-la i la lletra, espero que la disfruteu. 


Hospital del Mar-Els Pets

El teu cor batega fort, malgrat la resta del cos 
Ets tan lluny ara del port, en el teu cap s'ha fet fosc 
Al mig d'un gran hospital com una illa en l'oceà 
Vols saber que t'ha passat, sobretot que passarà 

Tu no pots deixar-me sense el teu alè, 
Ni jo vull deixar-te sola en cap moment 

Tu respira poc a poc, tranquil·lament 
Que jo et duré l'aire d'on bufi el vent 
Tu adormida en algun lloc, serenament, 
Que jo et vetllo el somni entre la gent 

Entre màquines i tubs, lluites contra el temporal, 
En qüestió de dos minuts t'ha passat tot pel davant 
A la platja dels records t'imagino tot cantant, 
La mar xiula aquells acords, d'un cantautor italià 

I aviat a casa, començar de nou, 
T'espera una barca en el nostre moll 

Tu respira poc a poc, tranquil·lament 
Que jo et duré l'aire d'on bufi el vent 
Tu adormida en algun lloc, serenament, 
Que jo et vetllo el somni entre la gent.