divendres, 13 de setembre del 2013

Una micona de poesia

Després d'un temps desapareguda, torno a donar senyals de vida. Aquesta vegada amb una selecció de poemes que em fan mirar la vida d'un altre color. A veure que us semblen.



Mester d'Amor-Joan Salvat-Papasseit
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.Deixa't besar, i tu besa desprésque és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar —sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada —la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor 
besa de nou, que la vida és comptada.


Molt he estimat i molt estimo encara-Miquel Martí i Pol

Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins i un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quen el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes
proclamo el meu amor, el legitimo.