CRÈIXER COM A PERSONES

Bona tarda, estic asseguda al meu escriptori després d'una gran tarda cinèfila. Són les 20.52 i tinc ganes d'escriure. Un amic m'ha donat una idea per l'entrada d'avui.

És un amic que admiro molt, li direm SUZUKI per preservar la seva identitat. Deia que admiro molt en SUZUKI perquè s'ha de tenir molt esperit d'autosuperació per fer això que ell fa. És triatleta i ho compagina amb la feina. Crec que s'ha de ser molr gran per, primer, compaginar-ho, i, segon, per tenir una gran fortalesa mental. Et passes molt de temps sol, superant-te a tu mateix. Són proves físiques importants (natació, bici i còrrer) però encara més de mentals perquè ets tu, contra el món.

Ell m'ha fet reflexionar avui sobre la capacitat que té l'ésser humà per superar-se a si mateix. Crec que és l'eïna que tenim per tal de crèixer. Quan ens superem a nosaltres mateixos, normalment, ens sentim orgullosos, ens puja l'autoestima i ens creiem millors. I de fet, si no se't pujen els fums, ho som, de millors. Perquè crec que és una oportunitat que ens ofereix la vida per millorar, per crèixer i per fer-nos millors persones. Bé, hauré de començar a buscar sinònims de millorar i crèixer o el text quedarà molt lleig.

Però és que em penso que no sé com més expressar-ho, perquè segurament la majoria de gent que pogueu llegir això us haurà passat alguna vegada, el fet de superar-vos en alguna cosa, en algun moment de la vostra vida i és realment una sensació increïble que et fa sentir l'amo del món per uns instants. Aquell dia, o aquells instants fan que creguis que podries menjar-te el món. És un dels dies que més felicitats pots aconseguir i si perseveres... pots arribar a ser gran! No només com a esportista o en el lloc de feina, si no que pots arribar a millorar la teva persona perquè crec que l'ésser humà té la capacitat de superar-se en qualsevol aspecte de la vida. I així realitzar-se i sentir-se satisfet de si mateix.

I si et sents satisfet de tu mateix, ets feliç. I aquesta crec que és al fita a la que qualsevol persona amb 2 dits de front vol arribar al final de la seva vida: LA FELICITAT

CRISI

Bé, és la tercera vegada que començo aquesta entrada. Tinc molts temes però no sé quin triar.
Estic una mica col·lapsada avui, però tinc agnes d'esciure, so, escriure però a saber que surt.

Somriure

Una de les coses més importants a la vida és somriure. Un somriure ilumina la teva cara, i fa que els del teu voltant també se'ls ilumini el dia.
Somriu tot i que no en tinguis ganes, doncs potser li alegres el dia a algú amb el teu somriure. El somriure fa que el món sigui més feliç, aporta més llum als dies grisos. Pot arribar a donar més llum que el sol. Pot iluminar la vida d'una persona, pot captivar-la o pot fer-la teva.
Camina amb un somriure als llavis, doncs mai no saps quan el necessitaràs. Et fa més afable, més simpàtic, més persona. Mark Twain ho va dir molt bé: "la raza humana tiene un arma verdaderamente eficaz: la sonrisa.".  Perquè un somriure pot trencar barreres i fronteres.
Fixa't en una persona que somriu i una que fa cara seria. Està clar amb quina parlaries abans. El somriure ens apropa. Anem a apropar el món, perquè és el que necessita per intentar curar-se de la malaltia de l'odi i de les infeccions que té sempre presents, les guerres.
Avui estic contenta i em somric a mi mateixa, però també ho has de fer quan menys ho vulguis fer, perquè serà quan més ho necessitis. Un somriure pot salvar la vida, o pot crear-la.

Aquí deixo altres cites de somriure:

• La revolució de l'amor comença amb un somiure. Anònim
• El somriure cura, és l'obra social més barata i més efectiva del món. Roberto Pettinato
• El somriure el el drap que neteja les teranyines del col. Mort Walker
• El somriure és la distància més curta entre dues persones. Víctor Borge
• El somriure és un veritable desintoxicant moral capaç de curar o, com a mínim, disminuir la majoria dels nostres mals. I, endemés, no hi ha cap perill si es supera la dosis. Dr. Rubinstein
• El somriure és l'idioma universal dels homes intel·ligents. Tomás de Iriarte
• Somriu, malgrat tot. Steinberg
• Somriu encara que sigui un somriure trist, doncs més trist que el somriure trist és la tristesa del que no sap somriure. Anònim
• Són necessaris 40 músculs per arrugar un front, però només 15 per somriure. Estalvia energia. Anònim
• Sonríe a la vida sino te sonríe ella a ti. La Oreja de Van Gogh

Somriu avui, perquè et pot fer més feliç demà!

SEGONES OPORTUNITATS

Avui no sabia de que parlar, però he recorda't que he suspés un examen però que tinc l'oportunitat de recuperar-lo, així que crec que és el dia més indicat per reflexionar sobre les oportunitats a la vida.

Hi ha qui diu que a la vida les oportunitats passen i crec que és veritat però sé que si la vida et tanca finestres no has de perdre l'esperança perquè potser t'obre portes. La vida pot ser sorprenent i pot treure't moltes coses però mai s'ha de perdre l'esperança.
Si tot va bé, si tot funciona i si hi confies i ets obert de ment, sempre tindràs portes noves al davant teu. Pot ser no eren les que desitjaves, però portes que, al cap i a la fi, potser un dia et faran molt feliç, perquè crec i sé que aquest és l'objectiu a la vida, viure tants moments feliços com puguis. Tants o de tanta qualitat que en els teus darrers moments de vida, marxis feliç per tot allò que has pogut acariciar.
La vida no és perfecte però pot oferir-te moltes coses.

Per això crec que una persona no s'ha de rendir mai, i si hi creu i s'ho treballa, sempre hi haurà oportunitats per a ella en la seva vida. Ella podrà escollir i decidir quina porta obre. Potser no són totes bones, però seran les seves decisions, les haurà triades i podrà dir que són de la seva propietat. Les portes sempre ens portes a altres estats, a altres llocs, a altres mons. En tot cas, ens transporten, i pot ser, un dia d'aquests trobis la combinació de portes. O potser no.
Només pots desitjar trobar-la i treballar-t'ho. I al final, fer balanaç. Si has estat afortunat, hauràs estat feliç, hauràs tocat els teus somnis, hauràs trobat l'amor, i viscut la vida.
Creu en les segones oportunitats perquè no per no ser les primeres són dolentes, només són diferents i pot ser, que fins i tot, millors.

Lectura

Bones! Sé que fa molt que no faig cap entrada i ho sento, però és que no time. Això d'estar a full time a la uni és estressant.
Volia saludar posant una maneta però no m'ha deixat el blog recordar l'increïble partit del barça sobre el madrid. Així que res, toca parlar d'un altre tema.

La lectura em penso que ha sortit fa poc algunes dades europees de lectura i es veu que a Catalunya és la 5ena.
Em sembla perfecte, perquè a Espanya no es llegeix i, fins fa poc, a Catalunya tampoc.
La lectura hauria de ser assignatura obligatòria, si no, no m'estranya que estem com estem en temes de cultura.
Dintre de poc espero publicar una llista de llibres que s'haurien de llegir segons el meu criteri.
De moment us deixo amb un taste:
1-L'ombra del vent- el meu llibre preferit.
2-La saga dels Harry Potter- un món de ficció increïble i molt diferent a millor de les pel·lícules.
3-La saga de llibres de l'Agatha Christie.- llibres de misteri impressionants :)

I res, us deixo que sóc una noia molt enfeinada :)

Amor, pseudoamor i altres reflexions nocturnes.

Bona nit a tots, com diu un escriptor que a mi m'agrada molt, trobo que sempre que es pugui s'ha de connectar amb el lector. Per això trobo molt important dir el moment en què s'està escrivint ja que dóna proximitat amb el lector (i ho dic per pròpia experiència). Són les 23.05 d'una nit de Novembre. Estic a la meva habitació rodejada de coses que m'inspiren, per exemple, el suro que tinc davant meu mentre escric a l'ordinador. Les entrades les faig directament al blog, sense passar corrector, a "pèl" crec que és una bona manera de definir-les. Les faig quan estic inspirada, que sol ser a la nit, després del dia esgotador però normalment gratificant a la universitat. Espero que els possibles, tot i que no crec que gaires, lectors estiguin còmodes i al seu lloc preferit per llegir. Sigui al seu llit, al menjador, al parc, al tren, mentre caminen pel carrer o al seu balcó.
A gustos, colors.

I aquesta frase em serveix per començar l'entreda d'avui (sí, molt seguida a l'anterior, una rapidesa inèdita en mi)!
Les parelles, possiblement el món més complicat per entendre que hi ha en aquesta vida. Hi ha de tots colors i amb milers i milions d'històries diferents.
No vull generalitzar és una cosa que no m'agrada fer i que, malgrat ho intento, no sempre sóc capaç d'aconseguir-ho. Així doncs, espero avui, saber-ho fer :)

Jo crec en l'amor, crec en l'amor a primera vista, i l'amor a llarg termini. No crec que l'amor pugui tenir un final. Crec que és etern. L'amor veritable, és clar. Pot haver-hi pseudoamors. Persones que estimes, que és amor, però que mai seran L'AMOR amb majúscules.

Normalment, quan penso amb la paraula amor, em venen al cap imatges, com a qualsevol altre. Us explicaré algunes de les que em venen a mi.
-Uns avis passejant pel carrer agafats de la mà. Potser fa segles que caminen així.
-Una parella el dia de la seva boda. Potser serà el dia més feliç de la seva vida.
-Dos joves asseguts en un banc, l'un al costat de l'altre, mirant-se als ulls mentre no veuen res més. Pot ser l'inici d'una llarga vida.

(Vaig haver de deixar el post penjat, un amic necessitava la meva ajuda. Hi torno a l'endemà, a les 21.55 en un dia que ha estat quasi perfecte per mi i espero que també hagi estat molt bo per vosaltres)

No ho sé si pot ser sóc una enamorada de l'amor, possiblement. M'agrada veure gent que s'estima, els petits detalls, les petites mostres d'afecte. Les meves amigues diuen que estic boja, jo sé que no ho estic. No pot ser normal que en aquests temps la gent només es liï per liar-se. Vull creure que hi ha algo més, que hi ha gent que esncara busca la seva mitja taronja, amb la que no es liarà el primer dia, sinó que poc a poc, s'aniran coneixent i cada minut que passi s'estimaran més l'un a l'altre.
Avui ha estat un dia quasi perfecte i tinc ganes de celebrar-ho amb aquesta entrada, perquè, déu meu, no és que vulgui un novio així, que també, sinó que em fa contenta el simple fet de veure la gent que realment està enamorada :) Aquesta complicitat. Sí, crec que he trobat la paraula. Crec que és la complicitat que hi ha dins la parella. Em fa sentir bé a mi, que no hi formo part.

Us desitjo a tots que trobeu la vostra mitja taronja, la meva està encara per aparèixer però no dubto ni un segon que apareixerà. No us preocupeu, arribarà el vostre moment i quan sigui, serà etern. Feliç nit

Temps volatitzat

Aquests dies m'estic trobant amb una falta de temps. Suposu que això li passa a tothom constantment en la vida, però jo us he de dir qu no ho suporto.
És horrible tenir moltes coses a fer i disposar de molt poc temps per fer-les. Estic estudiant, m'agradaria també treballar però la universitat m'ocupa matí i tarda. M'agradaria poder quedar amb els amics a tothora però o jo tinc feina o ells, o tothom a la vegada.
Últimament, dos amics meus han decidit fer una pausa al seu blog per falta de temps. Em fastidia perquè m'encanten els seus escrits. M'agradaria saber qui és el "guai" que fa que el dia només tingui 24h.
Us proposo un joc. Anem a fer un càlcul de tot allò que fem durant el dia:

-dormir: per anar bé 8h
-menjar: tots els del dia 2h
-universitat: 4h 30min - 9h (si tinc matins)
-trajectes per anar a la universitat: 2h
-internet: 2h 30min
-estudiar cada dia 3h
-escoltar música: 2h
-lavabo: 1h 30 min
-autoescola: 1h 30 min

Total si no tinc matins: 27h                    Total si tinc matins: 32h

Molt bé, tenim un greu problema. només tenim 24 h. Un altre problema: no he afegit els partits del Barça ni entrenaments si tens equip esportiu.
Primer treus el temps de dormir, però hi ha un moment en què s'ha de dormir alguna hora. Quan passa això d'on treus el temps?
És horrible. Adéu música, adéu blog, adéu escriure, adéu llegir llibres, adéu ordinador. NO TIME!


Us animo a què no ens rendim, a què lluitem pel nostre temps, per aconseguir allò que volem a la vida i intentem capficar-ho tot dintre del poc temps que tenim. Crec que s'ha d'aprofitar cada instant de la vida, perquè no passem un període de temps indefinit aquí. Cada vegada que respirem, morim, i hem de gaudir cada moment passat.
Sé que no escric gaire sovint al blog, però he d'estar inspirada per posar-me a escriure i l'inspiració requereix de temps.
Ara us deixaré perquè una servidora, com tots els universitaris, ha d'estudiar. Sembla mentida que hagi acabat exàmens, no ho sembla pas, vaig igual d'atabalada que sempre.


Per despedir-me avui us deixo una frase amb que, segur, la majoria de vosaltres esteu d'acord.
Jo crec que si el temps es pogués vendre, seria la cosa més cara del món.

GARMIN BARCELONA TRIATLÓ

Avui he tingut la sort de poder gaudir d'un esdeveniment nou en la meva vida. He estat espectadora de la Triatló de Barcelona.
Començava molt d'hora però una arriba quan pot. Ha estat passejant a la vora del mar per arribar fins on es celebrava l'esdeveniment, a la platja de Nova Mar Bella. Òbviment, només es celebrava a la platja la part inicial de la carrera, que és la de nadar. Eren 1500m nedant fins a la platja de la Mar Bella, seguit un recorregut prèviament estipulat.
La segona part de la carrera, la de bici, és a la que he arribat. Ja feia estona que els triatletes estaven en ella, i ha estat increïble veure tanta gent anant amb bicicleta i a tanta velocitat (la majoria portaven una mitja de 36km/h). Eren 33, 13 km que els participants feien en 3 voltes al recorregut. Ha estat una fase que crec crítica en aquest esdeveniment. Per una part els participant feien el que podien, donant tot el millor d'ells mateixos. Per una altra, la gent que circulava per Barcelona havia de cedir-los el pas i intentar no ser atropellats en creuar de banda a banda la part habilitada per còrrer. Difícil tasca. Els ciclistes es queixaven que hi havia molta gent creuant i els vianant es queixaven que no podien passar i que aquests haurien d'estar agraïts que els tanquessin la ciutat per còrrer. Assumpte a tenir en compte per la propera triatló a Barcelona.
Fins i tot, s'ha pogut veure la caiguda d'un ciclista a mitja carrera. Tot i que no ha estat res, ha vingut una ambulància de la creu roja a atendre'l. Més tard, l'he vist fent el recorregut de la tercera etapa, la de còrrer.
Finalment, hem arribat a la part de còrrer, la darrera etapa, com he mencionat anteriorment. Crec que també ha estat dura, i conflictiva (pels mateixos motius que els de la bici). Aquesta etapa constava de 10 km que els triatletes havien de recòrrer. Distància dura on s'apoderava d'ells el cansament de les anteriors etapes. Per sort, en aquesta molts dels participants gaudien de públic familiar o amistòs que els animava a completar l'etapa. Jo he tingut la oportunitat d'animar-los. Ho he fet i m'ho he passat bé.
Conclusions de l'experiència:
-S'ha de tenir una fortalesa física increïble per dur a terme aquesta prova.
-S'ha de tenir encara més fortalesa mental per poder-la acabar.
-És una prova molt complerta.

Ja per acabar, m'agradaria felicitar a tots aquells que han participat en la competició, però encara més a tots aquells que han aconseguit acabar-la, perquè no és gens fàcil.
Ens veiem aviat!!

Xarxes Socials

Què en penseu vosaltres de les xarxes socials? Jo crec que són bipolars.
Sí, ho heu llegit bé. Són bipolars. Això no és cosa només de les persones. Les xarxes socials poden ser positives o negatives. Depenent de la persona i de l'ús que en faci, serà bo o dolent.
En principi tothom que es fa integrant d'una xarxa social, hi entra per curiositat o per xerrar amb els amics. Una altre gruix de gent hi entra per conèixer gent i, finalment, hi el grup dels que els pares de qualsevol tenen por, els de persones "dolentes" que hi entren per conèixer menors o nois i noies que quedin amb ells/elles i fer coses que no toca.

Es veu que actualment aquesta tendència d'adherir-se a xarxes socials està en auge. "Tothom" les utilitza. Els mitjans de comunicació les fan servir per arribar a més gent i per treure notícies. Aquí també hi ha una part negativa. Els mitjans accedeixen a documents i altres de caràcter de revista rosa, sense demanar permís. No crec que les coses privades de personatges famosos hagi de sorgir d'aquests llocs.

Endemés, l'auge està aquí a Espanya. Fa 3 anys, pocs espanyols coneixien les xarxes socials. I, en canvi, els americans ja les tenien. Com sempre, Espanya (hi incloc totes les comunitats a dins) a la cua. Hi ha poques coses on Espanya sigui pionera. La medicina per exemple, encara que els yankees, segueixen també competint amb nosaltres en aquests temes.

Bé, diria que he perdut el fil conductor. La qüestió on vull arribar és: aneu amb compte amb on us fiqueu. No tothom és bo ni tothom vol la felicitat per tu.
I sobretot, vigila el temps que hi dediques, i ho dic per experiència, és molt dolent enganxar-s'hi!!!!!

PELIS "NYONYES"

Avui, dos companys meus, parlaven de pelis "nyones". M'ha fet gràcia i m'ha fet reflexionar. Jo estava estudiant i, teòricament, ells també. Sense voler els sentia. No ho pretenir pas.
Me n'he adonat que són al revés del normal, senyal que els temps canvien. Ella 18, ell 24, fet i fet, no hi ha tanta diferència en la seva visió del món, l'han de veure d'una manera semblant. Però no. És a ella a qui no li agraden les pelis "nyonyes". Curiós. Ell, en canvi, parlava del fet que hi havia pelis romàntiques que eren bones malgrat ser el que ella anomenava "nyonyes". El Diario de Noa, per exemple, li ha dit. Se l'ha recomanada, i una altra que no he sentit pas el nom. Hi estic d'acord, és una peli que ensenya molt més que l'amor. La vaig veure aquest estiu.
És cert que, a mi, m'encanten les pelis romàntiques, però aquesta la vaig trobar especialment maca.

És curiós com canvien els temps. És estrany trobar, actualment a noies que es decantin per pel·lícules romàntiques (a part de les noves fans de crepúsculo). En comptes d'això se'n van a veure pel·lícules d'acció, de comèdia, de terror. Però no romàntiques.
M'ha agradat la idea que hi hagués un noi que hi cregui. La meva compnaya, per exemple, ha dit més tard que no creia en el dia de Sant Jordi. Ell no s'ho podia creure. És el dia on moltes parelles recorden el seu amor. Encara que, i estic d'acord amb ells, s'ha tornat un dia una mica comercial.

Trobo que els rols, s'estan actualment canviant. No entenc perquè no hi ha noies que vulguin anar a veure aquesta tipologia de pel·lícules. I em trec el barret per aquells nois que SÍ que les van veure.

La gent té maneres molt peculiars de veure la vida, i no diguem de veure gèneres de cinema. L'única conclusió que puc extreure d'aquesta conversa tan peculiar que ha atravessat la meva música d'ambient per estudiar és que cadascú és com és, que les coses comencen a canviar i que no sé si és per a bo o per a dolent. Però simplement el canvi hi és.

A mi em seguiran agradant les pelis "nyonyes" romàntiques de per vida, cregui el que cregui la gent.

ARRISCAR-SE

Diu una dita catalana que qui no arrisca no pisca.
A la vida hi ha moltes situacions on s'ha de decidir. Al meu pensar, és una de les coses més difícils que hi ha en aquesta vida. Haver d'escollir entre dues coses, crec que és molt difícil. Vols acertar la decisió final, però pot ser que t'equivoquis. Si, s'apren a base d'errors, però a ningú li agraden. I escollir comporta una elecció i, per tant, la possibilitat de poder cagar-la.
Hi ha moments que penses com serien los coses ara si haguéssis triat l'altre camí, l'altra elecció. A vegades te n'arrepenteixes d'una elecció, però hem de pensar que formen part de nosaltres que gràcies als nostres errors i als nostres acerts del jo del passat ara som com som. No val la pena arrepentir-se de les decisions preses en el passat perquè elles ens han determinat i per això en aquests moments som d'aquesta o altra manera.
Seria molt aburrit viure en un món sense eleccions, en un món on tot fos seguretat. Reconec que em fa molta por escollir, però arriscar-se moltes vegades val la pena. Pots guanyar amics, relacions, pots guanyar vida. Està clar que no serà un camí de roses, però és el nostre camí i l'hem de fer. Nosaltres triem. Nosaltres tenim el poder de decidir el nostre futur, les nostres amistats, una part de la nostra vida. Hi va haver molta gent que va lluitar per la llibertat, pel poder de decidir. I gràcies a ells, avui la vida, com a mínim aquí, és una mica més fàcil.
M'enorgulleix ser capaç de decidir, tenir PODER per equivocar-me i PODER per a millorar. Escollir ens fa grans, escollir ens fa poderosos, escollir ens fa millors. Ens fa madurar com a persones, ser millors. Encara que, com tot, té les seves excepcions.
Pel moment estic contenta d'haver escollit una carrera que ara mateix m'encanta i crec que ha estat un dels primers grans acerts de la meva vida. De fet, la determinarà. És el futur que vull. Va ser una desició molt gran. M'alegro d'haver-la triat, me n'alegro del fet que vaig saber conèixer-me una mica i escollir el que en el fons volia.
Estic contenta d'haver-me arriscat. Aquesta vegada he sortit guanyant.
Torno a repetir. QUI NO ARRISCA NO PISCA! :D

CANVI

El canvi és una activitat que acompanya la vida. Alguns filòsofs hi estarien completament en contra però jo hi crec fefrmament. COm si no es pot explicar que nosaltres naixem, visquem i morim? Només n'hi ha una: nosaltres creixem i, per tant, canviem. Va implícit.

Una cosa és creure en el canvi, l'altre acceptar-lo. Aquest pas ja és més complicat, no és gens fàcil acceptar tot allò que et va passant, donar-te compte que tu ets l'amo de la teva vida, però veus que no n'ests l'únic. La vida corre al teu voltant, et persegueix, t'envolta i et captiva. T'envaeix. I qualsevol, en qualsevol moment pot destrossar-te-la.

La vida són moments, com va dir un bon escriptor: "la vida està feta de retalls". Què gran que ets Albert Espinosa. 

De vida, fins al moment, nomé en tenim una. I, per tant, hem d'aprofitar-la. Mai tindrem una altra oportunitat de viure, de ser nosaltres, mai més. És per això que començo aquest bloc. És una nova aventura (que espero que no es pengi tant com l'anterior blog). Una aventura i un espai on podré dir la meva, expressar-me del que em doni la gana, de ser jo, i de creure que la meva opinió pot marcar a algú en un futur. 

Per acabar, només he de recalcar una cosa. La vida és increïble! Pot ser bona, dolenta, fàcil, complicada, curta o llarga, buida o plena. Però només en tenim una i hi ha moltes coses per conèixer, moltes coses per saber, i milions per veure. No desaprofitis la teva vida, pots somiar com vols que sigui i pots intentar fer-la realitat. Com un gran futbolista i millor persona pensa: "Voler és poder." Quina raó té. Només desitja, només crea, i intenta viure d'acord amb allò que tu creus. Només si ho intentes, pots arribar a aconseguir-ho. El no ja el tens. 

Endavant, sigues valent, SOMIA LA TEVA VIDA, VIU-LA!