PELIS "NYONYES"

Avui, dos companys meus, parlaven de pelis "nyones". M'ha fet gràcia i m'ha fet reflexionar. Jo estava estudiant i, teòricament, ells també. Sense voler els sentia. No ho pretenir pas.
Me n'he adonat que són al revés del normal, senyal que els temps canvien. Ella 18, ell 24, fet i fet, no hi ha tanta diferència en la seva visió del món, l'han de veure d'una manera semblant. Però no. És a ella a qui no li agraden les pelis "nyonyes". Curiós. Ell, en canvi, parlava del fet que hi havia pelis romàntiques que eren bones malgrat ser el que ella anomenava "nyonyes". El Diario de Noa, per exemple, li ha dit. Se l'ha recomanada, i una altra que no he sentit pas el nom. Hi estic d'acord, és una peli que ensenya molt més que l'amor. La vaig veure aquest estiu.
És cert que, a mi, m'encanten les pelis romàntiques, però aquesta la vaig trobar especialment maca.

És curiós com canvien els temps. És estrany trobar, actualment a noies que es decantin per pel·lícules romàntiques (a part de les noves fans de crepúsculo). En comptes d'això se'n van a veure pel·lícules d'acció, de comèdia, de terror. Però no romàntiques.
M'ha agradat la idea que hi hagués un noi que hi cregui. La meva compnaya, per exemple, ha dit més tard que no creia en el dia de Sant Jordi. Ell no s'ho podia creure. És el dia on moltes parelles recorden el seu amor. Encara que, i estic d'acord amb ells, s'ha tornat un dia una mica comercial.

Trobo que els rols, s'estan actualment canviant. No entenc perquè no hi ha noies que vulguin anar a veure aquesta tipologia de pel·lícules. I em trec el barret per aquells nois que SÍ que les van veure.

La gent té maneres molt peculiars de veure la vida, i no diguem de veure gèneres de cinema. L'única conclusió que puc extreure d'aquesta conversa tan peculiar que ha atravessat la meva música d'ambient per estudiar és que cadascú és com és, que les coses comencen a canviar i que no sé si és per a bo o per a dolent. Però simplement el canvi hi és.

A mi em seguiran agradant les pelis "nyonyes" romàntiques de per vida, cregui el que cregui la gent.

ARRISCAR-SE

Diu una dita catalana que qui no arrisca no pisca.
A la vida hi ha moltes situacions on s'ha de decidir. Al meu pensar, és una de les coses més difícils que hi ha en aquesta vida. Haver d'escollir entre dues coses, crec que és molt difícil. Vols acertar la decisió final, però pot ser que t'equivoquis. Si, s'apren a base d'errors, però a ningú li agraden. I escollir comporta una elecció i, per tant, la possibilitat de poder cagar-la.
Hi ha moments que penses com serien los coses ara si haguéssis triat l'altre camí, l'altra elecció. A vegades te n'arrepenteixes d'una elecció, però hem de pensar que formen part de nosaltres que gràcies als nostres errors i als nostres acerts del jo del passat ara som com som. No val la pena arrepentir-se de les decisions preses en el passat perquè elles ens han determinat i per això en aquests moments som d'aquesta o altra manera.
Seria molt aburrit viure en un món sense eleccions, en un món on tot fos seguretat. Reconec que em fa molta por escollir, però arriscar-se moltes vegades val la pena. Pots guanyar amics, relacions, pots guanyar vida. Està clar que no serà un camí de roses, però és el nostre camí i l'hem de fer. Nosaltres triem. Nosaltres tenim el poder de decidir el nostre futur, les nostres amistats, una part de la nostra vida. Hi va haver molta gent que va lluitar per la llibertat, pel poder de decidir. I gràcies a ells, avui la vida, com a mínim aquí, és una mica més fàcil.
M'enorgulleix ser capaç de decidir, tenir PODER per equivocar-me i PODER per a millorar. Escollir ens fa grans, escollir ens fa poderosos, escollir ens fa millors. Ens fa madurar com a persones, ser millors. Encara que, com tot, té les seves excepcions.
Pel moment estic contenta d'haver escollit una carrera que ara mateix m'encanta i crec que ha estat un dels primers grans acerts de la meva vida. De fet, la determinarà. És el futur que vull. Va ser una desició molt gran. M'alegro d'haver-la triat, me n'alegro del fet que vaig saber conèixer-me una mica i escollir el que en el fons volia.
Estic contenta d'haver-me arriscat. Aquesta vegada he sortit guanyant.
Torno a repetir. QUI NO ARRISCA NO PISCA! :D

CANVI

El canvi és una activitat que acompanya la vida. Alguns filòsofs hi estarien completament en contra però jo hi crec fefrmament. COm si no es pot explicar que nosaltres naixem, visquem i morim? Només n'hi ha una: nosaltres creixem i, per tant, canviem. Va implícit.

Una cosa és creure en el canvi, l'altre acceptar-lo. Aquest pas ja és més complicat, no és gens fàcil acceptar tot allò que et va passant, donar-te compte que tu ets l'amo de la teva vida, però veus que no n'ests l'únic. La vida corre al teu voltant, et persegueix, t'envolta i et captiva. T'envaeix. I qualsevol, en qualsevol moment pot destrossar-te-la.

La vida són moments, com va dir un bon escriptor: "la vida està feta de retalls". Què gran que ets Albert Espinosa. 

De vida, fins al moment, nomé en tenim una. I, per tant, hem d'aprofitar-la. Mai tindrem una altra oportunitat de viure, de ser nosaltres, mai més. És per això que començo aquest bloc. És una nova aventura (que espero que no es pengi tant com l'anterior blog). Una aventura i un espai on podré dir la meva, expressar-me del que em doni la gana, de ser jo, i de creure que la meva opinió pot marcar a algú en un futur. 

Per acabar, només he de recalcar una cosa. La vida és increïble! Pot ser bona, dolenta, fàcil, complicada, curta o llarga, buida o plena. Però només en tenim una i hi ha moltes coses per conèixer, moltes coses per saber, i milions per veure. No desaprofitis la teva vida, pots somiar com vols que sigui i pots intentar fer-la realitat. Com un gran futbolista i millor persona pensa: "Voler és poder." Quina raó té. Només desitja, només crea, i intenta viure d'acord amb allò que tu creus. Només si ho intentes, pots arribar a aconseguir-ho. El no ja el tens. 

Endavant, sigues valent, SOMIA LA TEVA VIDA, VIU-LA!