Amor, pseudoamor i altres reflexions nocturnes.

Bona nit a tots, com diu un escriptor que a mi m'agrada molt, trobo que sempre que es pugui s'ha de connectar amb el lector. Per això trobo molt important dir el moment en què s'està escrivint ja que dóna proximitat amb el lector (i ho dic per pròpia experiència). Són les 23.05 d'una nit de Novembre. Estic a la meva habitació rodejada de coses que m'inspiren, per exemple, el suro que tinc davant meu mentre escric a l'ordinador. Les entrades les faig directament al blog, sense passar corrector, a "pèl" crec que és una bona manera de definir-les. Les faig quan estic inspirada, que sol ser a la nit, després del dia esgotador però normalment gratificant a la universitat. Espero que els possibles, tot i que no crec que gaires, lectors estiguin còmodes i al seu lloc preferit per llegir. Sigui al seu llit, al menjador, al parc, al tren, mentre caminen pel carrer o al seu balcó.
A gustos, colors.

I aquesta frase em serveix per començar l'entreda d'avui (sí, molt seguida a l'anterior, una rapidesa inèdita en mi)!
Les parelles, possiblement el món més complicat per entendre que hi ha en aquesta vida. Hi ha de tots colors i amb milers i milions d'històries diferents.
No vull generalitzar és una cosa que no m'agrada fer i que, malgrat ho intento, no sempre sóc capaç d'aconseguir-ho. Així doncs, espero avui, saber-ho fer :)

Jo crec en l'amor, crec en l'amor a primera vista, i l'amor a llarg termini. No crec que l'amor pugui tenir un final. Crec que és etern. L'amor veritable, és clar. Pot haver-hi pseudoamors. Persones que estimes, que és amor, però que mai seran L'AMOR amb majúscules.

Normalment, quan penso amb la paraula amor, em venen al cap imatges, com a qualsevol altre. Us explicaré algunes de les que em venen a mi.
-Uns avis passejant pel carrer agafats de la mà. Potser fa segles que caminen així.
-Una parella el dia de la seva boda. Potser serà el dia més feliç de la seva vida.
-Dos joves asseguts en un banc, l'un al costat de l'altre, mirant-se als ulls mentre no veuen res més. Pot ser l'inici d'una llarga vida.

(Vaig haver de deixar el post penjat, un amic necessitava la meva ajuda. Hi torno a l'endemà, a les 21.55 en un dia que ha estat quasi perfecte per mi i espero que també hagi estat molt bo per vosaltres)

No ho sé si pot ser sóc una enamorada de l'amor, possiblement. M'agrada veure gent que s'estima, els petits detalls, les petites mostres d'afecte. Les meves amigues diuen que estic boja, jo sé que no ho estic. No pot ser normal que en aquests temps la gent només es liï per liar-se. Vull creure que hi ha algo més, que hi ha gent que esncara busca la seva mitja taronja, amb la que no es liarà el primer dia, sinó que poc a poc, s'aniran coneixent i cada minut que passi s'estimaran més l'un a l'altre.
Avui ha estat un dia quasi perfecte i tinc ganes de celebrar-ho amb aquesta entrada, perquè, déu meu, no és que vulgui un novio així, que també, sinó que em fa contenta el simple fet de veure la gent que realment està enamorada :) Aquesta complicitat. Sí, crec que he trobat la paraula. Crec que és la complicitat que hi ha dins la parella. Em fa sentir bé a mi, que no hi formo part.

Us desitjo a tots que trobeu la vostra mitja taronja, la meva està encara per aparèixer però no dubto ni un segon que apareixerà. No us preocupeu, arribarà el vostre moment i quan sigui, serà etern. Feliç nit

Temps volatitzat

Aquests dies m'estic trobant amb una falta de temps. Suposu que això li passa a tothom constantment en la vida, però jo us he de dir qu no ho suporto.
És horrible tenir moltes coses a fer i disposar de molt poc temps per fer-les. Estic estudiant, m'agradaria també treballar però la universitat m'ocupa matí i tarda. M'agradaria poder quedar amb els amics a tothora però o jo tinc feina o ells, o tothom a la vegada.
Últimament, dos amics meus han decidit fer una pausa al seu blog per falta de temps. Em fastidia perquè m'encanten els seus escrits. M'agradaria saber qui és el "guai" que fa que el dia només tingui 24h.
Us proposo un joc. Anem a fer un càlcul de tot allò que fem durant el dia:

-dormir: per anar bé 8h
-menjar: tots els del dia 2h
-universitat: 4h 30min - 9h (si tinc matins)
-trajectes per anar a la universitat: 2h
-internet: 2h 30min
-estudiar cada dia 3h
-escoltar música: 2h
-lavabo: 1h 30 min
-autoescola: 1h 30 min

Total si no tinc matins: 27h                    Total si tinc matins: 32h

Molt bé, tenim un greu problema. només tenim 24 h. Un altre problema: no he afegit els partits del Barça ni entrenaments si tens equip esportiu.
Primer treus el temps de dormir, però hi ha un moment en què s'ha de dormir alguna hora. Quan passa això d'on treus el temps?
És horrible. Adéu música, adéu blog, adéu escriure, adéu llegir llibres, adéu ordinador. NO TIME!


Us animo a què no ens rendim, a què lluitem pel nostre temps, per aconseguir allò que volem a la vida i intentem capficar-ho tot dintre del poc temps que tenim. Crec que s'ha d'aprofitar cada instant de la vida, perquè no passem un període de temps indefinit aquí. Cada vegada que respirem, morim, i hem de gaudir cada moment passat.
Sé que no escric gaire sovint al blog, però he d'estar inspirada per posar-me a escriure i l'inspiració requereix de temps.
Ara us deixaré perquè una servidora, com tots els universitaris, ha d'estudiar. Sembla mentida que hagi acabat exàmens, no ho sembla pas, vaig igual d'atabalada que sempre.


Per despedir-me avui us deixo una frase amb que, segur, la majoria de vosaltres esteu d'acord.
Jo crec que si el temps es pogués vendre, seria la cosa més cara del món.