És una realitat, sobreviurem a la vida, als exàmens i a allò que tinguem per davant si som forts i ens ho proposem. Així que... només proposa-t'ho!
És un dia perfecte. Fa solet, estic prenent una cerveseta al balcó, rodejada de caloreta, un cel sense núvols, no gaire aire i amb la F1 de companya. El volum està apagat, els locutors em posen nerviosa, parlen de tot menys del que és veritablement important.
sense problemes,
Draw on my heart
Take a picture of what you think
love looks like in your imagination
Write on my soul
Everything you know
Use every word you've ever heard
To color my world
per somriure'm, per explicar-me contes, per comptar amb mi, per les nosres parides, per les nostres malifetes, per l'esport, per ajudar-me, per cuidar-me, per abraçar-me, per consolar-me, per no canviar, per ser forta, per tenir personalitat, per tenir estil, per creure en mi, per ajudar-me a creure en mi, per les tardes d'estudi, pels viatges, per les sortides, pels sopars, per les copes, pels xupitos, pels bare nostrum, per ser solidàries, per les hores penjades del telèfon, per comprendre, o per intentar-ho, pels nostres piques, per les bogeries, per les converses via msn, pels 12 anys que t'he tingut (i els que ens queden!), per animar-me, per treure'm del cap les meves gilipollades, per desenbolicar el meu cap, per saber que et tinc, per les trucades a altes hores de la nit, per les fotos xaxis, per fer de superheroïnes, per anar a buscar botigues guais, per tenir-te al meu costat. Sempre.
Potser serà un ocell que ha deturat 
Són dies d'aquells que, malgrat faci sol, malgrat tot pugui semblar perfecte, tu ho veus amb una boirina de pessismisme. No hi ha un motiu concret per a què ho siguin normalment (de tant en tant sí que estan motivats per alguna cosa). Són aquells que si no t'haguéssis aixecat, tot hagués anat millor, t'haguéssis estalviat bronques, males cares, mals humors i diversos.Just stand by me.
SONA: RUN TO YOUFragment:I run from hate
I run from prejudice
I run from pessimists
But I run too late
I run my life
Or is it running me?
Run from my past
I run too fast
Or too slow it seems
When lies become the truth
That's when I run to you
SONA: EN EL CAMÍ CAP A NOSALTRES Va arribar l´estiu
amb el cafè d´aquell matí,
escoltant Serrano i Jara
davant del quadre
que vas pintar a Jenín.
València es desbordava
de tendresa aquella nit,
començava a sortir el sol
amb el tramvia
de camí cap a Aberdeen.
Després de parar a Niça
on vaig fer nit per descansar,
en algun quiosc de Sàsser
vaig comprar
el bitllet cap a Güímar.
Amb Ajaccio a la mirada
vaig fer escala a Bilbao,
despertava a un altre cel
dins la vesprada,
i Santiago es veia immens.
En el camí cap a nosaltres
no hi ha més lloc que el que tracem
no hi ha més món que el que volem.
En el camí cap a nosaltres
el somriure serà l´arma,
el nord, el lloc i l´abraçada.
L´última batalla
la vam perdre
en el primer comiat.
Gairebé al mateix temps
que amb tu lliscava el pinzell,
coneixia Galeano
i Jean-Paul Sartre
fent del maig un lloc etern.
Va ser prop d´El Aaiun,
allà, on vaig perdre el compte, ja,
de les voltes, dels camins,
fins arribar
a les portes de Jenín.
En el camí cap a nosaltres
no hi ha més lloc que el que tracem,
no hi ha més món que el que volem.
En el camí cap a nosaltres
el somriure serà l´arma,
el nord, el lloc, la barricada.
L´última batalla
la vam perdre
en el primer comiat. SONA: AGOSTDescamisat Sisquet fa tard, diu adéu a la colla. L´han vacunat contra l´asfalt en un poblet de costa on d´amagat l´espera darrere de l´església mig tremolós aquell petó que tindrà gust a sal de mar i a nit plena d´estrelles. Un pel suat Cesc s´ha llevat de fer la migdiada, mentre al costat la dona va desant rasclets i pales i mirant com la nena rebossada d´arena dorm al sofà pensa que mai tindrà millor moment per anar buscar la parelleta. Que arribi l´agost, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Des del cafè el senyor Francesc mira la gent com tomba fent el tallat on fa tants anys té un reservat a l´ombra i quan la dona arriba li acosta la cadira del seu costat i li estreny la mà pensant que el mar és com la vida que no atura el ritme mai. Que arribi l´agost, vital i enganxós, per treure´ns les presses i recuperar la tendresa del món. Que arribi l´agost, feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc.
Tot just en sortir de casa, i posar el peu al carrer, el va veure. Mentre es posava els auriculars, ell també se n’adonà de la seva presència. Sortia de la feina per anar a dinar. Ella, ja dinada, anava a la uni. Es van mirar, ell li va fer un gest de salutació amb la mà, un somriure dels dos, i va començar a tirar.