dijous, 18 d’agost del 2011

SUPERCAMPIONS D'ESPANYA

Un gran partit d'ambdós equips. Tot i la baixa forma en que es troben els jugadors del Barça, en principi per la falta d'entrenament, l'equip es va endur el títol tan disputat. I no només disputat en el terreny de joc, com hauria de ser, sinó que també que va haver-hi discrepàncies que van acabar de manera molt insolent.

Vergonya em fa a mi com a culé, que l'entrenador de l'etern rival, un club que sempre del que sempre s'ha dit que eren uns "senyors", sigui tan irrespectuós. No és tan sols el fet de posar el dit a l'ull del segon entrenador del Barça, Tito Vilanova, per darrere l'esquena, ni tampoc el fet que el despreciés a la roda de premsa anomenant-lo "Pito Vilanol". És el fet que, per sort era molt tard i no gaires nens devien estar veient el partit, està inculcant uns valors que no són correctes. I que, malgrat pugui semblar extrany a la gent normal, està calant dins el vestuari madrileny com es reflexa en les declaracions de jugadors que, una servidora i segur que molts altres, semblaven estimar el futbol com són Iker Casillas i Xabi Alonso. 
Tenen raó, les imatges parlaran per si soles. Ja no són les declaracions on es diu que el Barça fa teatre, populars des que l'energumen de l'entrenador va venir fa anys amb el Chelsea, ni tampoc el joc dur i poc nèt que demostren els seus jugadors, ni que no esperessin que el Barça rebès el títol de guanyador; és la insolència amb que fan les coses. La insolència amb que es creuen els amos del món, del futbol, de les normes i del bon fer. També forma part això de les ensenyances del bon futbol en que va ser educat, Senyor Mourinho? Perdoni que discrepi, només cal dir que estic d'acord amb el que Piqué i Xavi van ratificar en els seus comentaris, el bon portugués s'està carregant un gran club.
Si fos madridista em cauria la cara de vergonya, doncs ja em fa llàstima sent culé...

La bona notícia? El millor futbol s'endú el títol. Felicitats campions!!!

dilluns, 1 d’agost del 2011

NÚVOLS

Fènomens meteorològics que ens estan fastidiant el nostre estimat estiu. Ens estem carregant el planeta i aquest és un dels pocs efectes que estem provocant.
A la vida hi ha moments que estem coberts de núvols, però com tot, és qüestió de temps que passin. No sempre serà així, qualco dia tornarà a sortir el sol. I ho farà amb intensitat, donant-te calor, energia i satisfacció. Fent-te sentir persona, única i increïble. I només cal treballar per a espantar els núvols. Un dia...marxaran.


I ella va girar el cap i els va veure. Pensava que eren imaginacions seves, ell no podia estar allà. Li havia dit que estaria fora del país. Què feia allà? Què feia amb ella? Anaven de la mà i just en aquell moment ell li va fer un petó als llavis. El món li va caure a sobre. 

SONA: THE SIREN'S SONG