SOMRIU

Gràcies C per aquest magnífic dinar. Avui he acabat de veure que tot el que vols ho tens, ho has d'aconseguir amb confiança. Amb AUTOCONFIANÇA.

Amb autoconfiança tot és molt més fàcil, només cal que confiis en tu mateix. No és pas tan complicat, no? És saber en tot moment què saps, què vols o què no vols i visualitzar una meta seguint els teus instints.

Crec que és la meva batalla pendent però, poc a poc, sembla que s'assoleixen objectius.

Per una altra banda, somriu. No deixis mai de fer-ho. Troba cada dia raons per somriure perquè no saps mai quan algú és pot enamorar del teu somriure.

Days

Dies que intentes superar la tempesta,
Dies que intentes amb totes les forces ser
tu mateix i trobar-te enmig la maror.
Dies horribles en que tot surt malament.
Dies que enmig la foscor,
apareix un petit raig de llum.



SONA: I MISSED AGAIN

8-0

Què més dir? Què ha estat un partidàs? Què han jugat com els àngels? Què ho han fet tots, com equip, genial? Doncs sí, però se m'acaben els adjectius. Ha estat enorme i grandiós el que s'ha viscut avui a Can Barça. Brutal i indefinible.
Simplement, han estat estratosfèrics i no se m'acut millor manera, tot i ser algo barroera, per expressar-ho, que com ho ha dit un noi tot just sortir del Camp Nou: "Tius, però quina puta pallissa!".

Aquí us ho deixo. Bona nit i Força Barça

Prometo que he promès

Així diu la cançó Millor, d'Els Pets. Quantes vegades fem promeses que no complim? Massa. Inclosa jo mateixa, i odio prometre coses que no acabo complint. Crec que les coses que es diuen s'han de fer. Les paraules haurien de ser el reflexe de les accions del cor. Sona cursi? Jo també m'ho penso. Deu ser que ja ha començat el nou curs. I l'any que ha passat rapidíssim. Sembla mentida. Com te'n refíis, tens 50 anys i ja ha passat la meitat de la teva vida.

La vida té moments i és això el que hem de conservar. Viure de petits moments instantanis per a aconseguir la felicitat. Doncs entenc que la felicitat és un conjunt de petits ares increïbles. Maneres de pensar.

Sabeu? Vaig començar a escriure, no només el blog sinó a la meva vida, per plaer. Ara, he descobert que cada vegada que escric em vaig coneixent més a mi mateixa. A classe de psicologia ens va dir el professor que dir en veu alta o escriure els pensaments, feia que realment te n'adonessis del que passa per dins teu, que fossis conscient al 100% de la realitat. Escriure és una necessitat, una necessitat imperiosa, donada al lliure albir, que es presenta per inspiració divina. 

Un secret? M'encanten aquells dies que a les 3 de la matinada m'he d'aixecar del llit perquè estic inspirada. Per què?, us preguntareu. Doncs perquè em fa sentir viva. Sí, existim en aquest món, però no sempre vivim. A vegades ens deixem endur per la multitud, pel furor, per afers externs. Adoro aquests moments que em recorden que només hi ha una vida i hem de gaudir-la al màxim.

NOVA RUTINA

Són les 00.30 segons el meu ordinador. Tinc ganes d'escriure, fa massa dies que no escric res amb sentit. He passat un estiu desmadrat pel món, fent turisme i retrobant-me amb mi mateixa. Feia temps que era perduda i sembla que les coses van millorant darrerament. 

Com sempre, tot allò bo, algun dia s'acaba. Avui és aquest dia, torna la rutina. Depressió "post-vacacional"? No crec que existeixi. Se li diu vagància.

Les vacances serveixen per recuperar i crec que, després de dos mesos i algo, ja és hora de tornar a la feina amb les piles totalment carregades. Probablement, a la setmana ja estaran descarregades, però per alguna cosa tenim amics i família, les nostres piles setmanals, a falta de vacances.

La qüestió és que amb ànims tothom tira endavant. Els anys passen, les etapes també, i cada dia és una nova oportunitat de descobrir el món que ens envolta. 

Crec que hi encaixa molt bé un fragment de la cançó "Just a Feeling", de Maroon 5: It's just a feeling, just a feeling, just a feeling that I have.

Diuen que la vida no es mesura per les vegades que respirem, sinó per les vegades que ens deixa sense respiració.

SONA: JUST A FEELING-Maroon 5