Avui, dos companys meus, parlaven de pelis "nyones". M'ha fet gràcia i m'ha fet reflexionar. Jo estava estudiant i, teòricament, ells també. Sense voler els sentia. No ho pretenir pas.
Me n'he adonat que són al revés del normal, senyal que els temps canvien. Ella 18, ell 24, fet i fet, no hi ha tanta diferència en la seva visió del món, l'han de veure d'una manera semblant. Però no. És a ella a qui no li agraden les pelis "nyonyes". Curiós. Ell, en canvi, parlava del fet que hi havia pelis romàntiques que eren bones malgrat ser el que ella anomenava "nyonyes". El Diario de Noa, per exemple, li ha dit. Se l'ha recomanada, i una altra que no he sentit pas el nom. Hi estic d'acord, és una peli que ensenya molt més que l'amor. La vaig veure aquest estiu.
És cert que, a mi, m'encanten les pelis romàntiques, però aquesta la vaig trobar especialment maca.
És curiós com canvien els temps. És estrany trobar, actualment a noies que es decantin per pel·lícules romàntiques (a part de les noves fans de crepúsculo). En comptes d'això se'n van a veure pel·lícules d'acció, de comèdia, de terror. Però no romàntiques.
M'ha agradat la idea que hi hagués un noi que hi cregui. La meva compnaya, per exemple, ha dit més tard que no creia en el dia de Sant Jordi. Ell no s'ho podia creure. És el dia on moltes parelles recorden el seu amor. Encara que, i estic d'acord amb ells, s'ha tornat un dia una mica comercial.
Trobo que els rols, s'estan actualment canviant. No entenc perquè no hi ha noies que vulguin anar a veure aquesta tipologia de pel·lícules. I em trec el barret per aquells nois que SÍ que les van veure.
La gent té maneres molt peculiars de veure la vida, i no diguem de veure gèneres de cinema. L'única conclusió que puc extreure d'aquesta conversa tan peculiar que ha atravessat la meva música d'ambient per estudiar és que cadascú és com és, que les coses comencen a canviar i que no sé si és per a bo o per a dolent. Però simplement el canvi hi és.
A mi em seguiran agradant les pelis "nyonyes" romàntiques de per vida, cregui el que cregui la gent.
a mi tampoc m'agraden les pelis nyonyes! jajaja visca els assessinats! fora conyes; no m'agraden les pelis romàntiques en excés, jo interpreto que el que les noies en general volem dir quan afirmem "no m'agraden les pelis nyonyes" és que la irrealitat de les situacions extra romàntiques i ensucrades fa moooolt ràbia perquè ens agradi o no, no hi ha homes capaços de complir-les i acaben convertint-se en pe´l·lícules de ciència ficció dissimulada.
ResponEliminacincideixo amb tu: ole als nois que resisteixen al cine per la noia que porten al costat! ole! :)