Així diu la cançó Millor, d'Els Pets. Quantes vegades fem promeses que no complim? Massa. Inclosa jo mateixa, i odio prometre coses que no acabo complint. Crec que les coses que es diuen s'han de fer. Les paraules haurien de ser el reflexe de les accions del cor. Sona cursi? Jo també m'ho penso. Deu ser que ja ha començat el nou curs. I l'any que ha passat rapidíssim. Sembla mentida. Com te'n refíis, tens 50 anys i ja ha passat la meitat de la teva vida.
La vida té moments i és això el que hem de conservar. Viure de petits moments instantanis per a aconseguir la felicitat. Doncs entenc que la felicitat és un conjunt de petits ares increïbles. Maneres de pensar.
Sabeu? Vaig començar a escriure, no només el blog sinó a la meva vida, per plaer. Ara, he descobert que cada vegada que escric em vaig coneixent més a mi mateixa. A classe de psicologia ens va dir el professor que dir en veu alta o escriure els pensaments, feia que realment te n'adonessis del que passa per dins teu, que fossis conscient al 100% de la realitat. Escriure és una necessitat, una necessitat imperiosa, donada al lliure albir, que es presenta per inspiració divina.
Un secret? M'encanten aquells dies que a les 3 de la matinada m'he d'aixecar del llit perquè estic inspirada. Per què?, us preguntareu. Doncs perquè em fa sentir viva. Sí, existim en aquest món, però no sempre vivim. A vegades ens deixem endur per la multitud, pel furor, per afers externs. Adoro aquests moments que em recorden que només hi ha una vida i hem de gaudir-la al màxim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada