EM VA SORPRENDRE LA TEVA NOTA...

Només cal dir que, si Leo Messi ja porta més de 100 gols marcats amb el Barça, aquí, per acompanyar, portem 100 entrades al blog. Tota una superació! Feia temps que no donava senyals de vida però només pel fet que volia fer especial aquest aniversari del blog. Potser no serà especial però m'agradaria parlar sobre la valentia. És més que probable que ja n'hagi parlat però tan és. És un tema el suficientment important com per repetir. Moltes persones són infelices a la seva vida perquè temen afrontar les seves pors i no s'hauria de permetre. 

Valentia va ser veure't i deixar-te una nota,

Valentia és somiar arribar on tu vulguis,

Valentia és creure que res és impossible,

Valentia és afrontar les teves pors.

La Núria ho tenia clar, aquesta vegada era la veritable. No hi havia altre opció. El Víctor li havia estat tocant els nassos tota la setmana i s'havia decidit d'una vegada. Quan li va explicar a la Cris, aquesta és va quedar a quadres i li va demanar que no ho fes que ella moriria de vergonya, però la Núria estava decidida a fer-ho. A les dotze la Cris va dir de marxar ja cap a casa que a l'endemà tenia classe. Això van fer però abans, van deixar les begudes a la barra del bar. La Núria va desar sota la seva cervesa una nota on hi havia el seu mòbil i el seu email. El noi li encantava massa per deixar-lo escapar sense veure si es podia arribar a alguna cosa. Van sortir quasi sense dir bona nit. La Cris s'estava pixant de riure. Encara està per decidir quina de les dues estava més vermella. Es van acomiadar. La Núria encara reia quan va entrar a casa.

L'endemà tocava llevar-se d'hora per anar a la uni. Va passar-se un matí d'allò més entretingut mirant pel microscopi observant "bitxitos" que es feien perseguir i que li van acabar provocant mal de cap. Va arribar a les dues del migdia a casa. Estranyament, estava sola. Va obrir el Facebook per mirar les novetat i va obrir el messenger per felicitar una amiga. Tenia dos correus nous. Esperava la publicitat del Barça i de la Cosmopolitan que sempre li arribaven pel matí però va trobar una molt bona sorpresa. Tenia correu del Xavi el cambrer!! Deia que era una persona molt valenta per deixar la nota i arriscar-se al ridícu, però també deia que quan volgués podrien fer una birra. La Núria no va parar  de saltar i ballar i riure sola per casa seva fins que van arribar els seus pares a casa una hora més tard.

Passeu una bonanit de castanyada!

VESTIDA DE SOMNIS

I així he començat el dia d'avui, somiant. Somio la meva vida i tot allò que m'agradaria poder aconseguir alguna vegada en tot el tmeps que em queda per endavant. La vida no és fàcil però, de moment, nigú ens pot impedir continuar somiant. 

Jo somio ser una persona millor, estimada i anar-me superant dia a dia per anar millorant. Desitjo poder acabar les coses que comenci i que sempre tingui gent estimada al meu costat. M'agradaria que els somnis no acabéssin mai perquè allà no hi ha problemes ni complicacions. 

Seguir somiant, dia a dia, ens dóna forces per a tirar endavant i continuar lluitant per aconseguir-los. Vosaltres, què somieu?

Últimament, només somio en fer massatges, degut a la carrera i els nervis de començar en breus les pràctiques als centres. En tinc moltes ganes però segur que coneixeu la sensació d'incertesa de començar en un lloc nou, una de les primeres vegades.

Vull seguir somiant que tindré tot allò pel que lluiti. Utopies que, tandebó, es fessin realitat. 

Aquest bloc va creixent i rebent visites, explicant molts temes i pensaments i està apunt d'arribar a les 100 entrades. Quines ganes!! Mai hagués pensat que aconseguiria mantenir-ho un temps perllongat. Però m'encanta. 

Avui, per casualitat, he caigut en els antics fotologs. Quants records m'han vingut a la ment. Sí, jo també hi vaig caure una temporada. Increïble, oi? Doncs durant uns 3 anys en vaig tenir un i m'han vingut al cap mil i una tonteries que vaig escriure-hi i mil experiències viscudes. Ara, mirant enrere, estic orgullosa d'haver-lo tancat, orgullosa de tenir un bloc superxulo (ja m'ho diuen ja, que semblo no tenir àvia) i d'una galeria d'imatges de les que estic supercontenta. 

Passeu un bon diumenge, que fa un temps increïble i dóna ganes de sortir de casa a passejar i passejar tot el dia i no tancar-se a casa mai més.

SONA: VESTIDA DE BESOS-BETH

FOC A L'ÀNIMA

Impressionant. Una hora sencera davant la pantalla i he esborrat 5 vegades tot el que havia escrit. 

Trobo a faltar tots aquells missatges, correus, quedades i paraules que hi va haver entre nosaltres. Trobo a faltar veure la teva cara, els teus cabells extranys, els teus ulls blaus inquiets, les teves espatlles amples i les teves mans fortes. Trobo a faltar tots aquells instants que vam viure plegats, aquells moments màgics.

Et vaig veure, et vaig conèixer i vas calar dins meu. El temps va passant des que em vas dir adéu i, malgat saber que no tornaràs, costa acceptar que ja no hi haurà més moments com aquells. I odio que em llisquin les llàgrimes mentre t'escric això, pensant per un instant que potser ho llegeixis. Sabent que he de treure tota la merda que vaig guardant dins meu perquè no toca carregar els amics amb això. No ho llegiràs però com a mínim espero que serveixi d'exercici terapèutic per avançar. Juntar els trossets que jo mateixa em vaig arriscar a que es trenquessin. "Fue bonito mientras duró".
Ara toca oblidar-te, seguir endavant,  deixar-te anar malgrat segueixi estimant-te, doncs no queda més remei. No se'm podrà acusar de no lluitar pel que volia. Potser no de la manera adient, però de l'única que sabia. Tinc ganes que deixin de rondar-me pel cap tots els "i sí...?". Tinc ganes de no estar pendent de veure't pel carrer, no pensar en tu quan penso en massatges o quan escolto els Oasis. No puc escoltar les cançons d'Oasis ni Manel, em recorden aquells instants efímers que vam compartir fa tan poc temps o potser fa una eternitat.

La vida no és justa, però si tu vas passar és que hi ha algú millor allà per mi. Em vas deixar perdre i només t'hauries de sentir culpable tu. Així que ja toca callar i començar a avançar. Prou lamentacions, prou sexe amb els records!!

La vida va canviant i sembla que comença una gran, nova i interessant etapa en el meu dia a dia. Ho sento noi, vas tenir la teva oportunitat i la vas desaprofitar. Algú millor, que no és cregui superior, que hagi superat el seus problemes adolescents em conseguirà. I, mentrestant, aprendre moltes coses que encara em falta aprendre.

Em sap greu dir-te que ja no et necessito per ser feliç, ja no et vull al meu costat. Superaré la vida sense tu, però allò és el que sentia. No et creuis més al meu camí i, com diuen els Pets, si em veus de lluny, fes veure que has perdut el moneder i passa de llarg no fos cas que la teva parella et pregunti qui era. No vull veure't més. Deixa'm avançar tranquil·lament cap a la meva felicitat.
Els meus pulmons continuaran respirant poesia, le meves mans continuaran fent carícies, el meu cor seguirà bategant i el foc a l'ànima serà etern.

I, malgrat el dolor, gràcies. Per aquells instants. I, vist ara des de lluny, et recomanaria anar a un psicòleg si no vols trencar la teva següent relació. Estàs bloquejat i no te n'adones. Quan ho solucionis, la noia que et pilli tindrà sort. Però no més del noi que em pilli a mi.

Gaudeix de la teva nova vida, fins sempre.

La Núria va deixar de teclejar a l'ordinador. Ara podria avançar. Al mateix moment de tancar, sóna el mòbil. És el Jordi, pregunta què fa demà al matí. Aniran a donar una volta i, qui sap, potser el mar els anima a ser forts i voler intentar quelcom més.

Bona nit nois!!

Sonava: FOC A L'ÀNIMA-SERGIO DALMA i DEIXA'M OBLIDAR-TE-SERGIO DALMA

BONA NIT

Doncs això, bona nit, porto 15 minuts barallant-me amb el portàtil intentant entendre tots els nous canvis que ha fet blogger (sembla que últimament tot tipus de portals d'internet estiguin fent remodel·lacions, no, facebook?). Com podeu advertir, el bloc ha acabat essent modificat. M'agrada com ha quedat tot i que trobo a faltar la meva fantàstica rosa vermella i un títol que es vegi. Més endavant m'hi posaré a veure si aconsegueixo esbrinar com ho he de fer per modificar-ho, si es pot. 

Aquests dies han passat moltes coses. Espanya va guanyar l'Eurobasket, amb un increïble Víctor Sada i un típic i sorprenent Navarro. Endemés, el Barça de bàsquet va guanyar el primer títol de la temporada després de guanyar el Madrid a semis i el Caja Laboral a la final. Ben fet nois! Moltes felicitats a tots! Tot i que, aquí continua fantant un gran jugador: Gianluca Basile. Tot canvia i hi ha canvis que no agraden gens, però tocarà adaptar-nos-hi.

Moltes coses han passat, però m'agradaria fer-ne referència a una en particular: la superació de les pors. Potser ja n'he fet referència anteriorment, però és que crec que és realment important parlar-ne. 

Fer allò que et dóna tanta por, tanta vergonya o que necessita de molt esforç per a ser realitzat, és allò que realment paga la pena i et fa sentir millor amb tu mateix. Potser no serà el resultat que tu vols, però hauràs aconseguit enfrontar-te a les teves pors i/o dificultats i, això, amics, és el que ens permetrà avançar en la nostra vida. Són les nostres pors els nostres principals rivals i, si aconseguim de combatre'ls, la vida no serà senzilla, però tindrem més eïnes per a tirar endavant i lluitar pels nostres somnis i per allò que volem. Així que, nois, no tingueu por, anem a jugar a guanyar les nostres pors. 

Aquí us deixaré unes cites (que sento no recordar de qui són) que em semblen molt acertades:

-"Enciéndete como una lámpara. En tu camino tendrás que ser luz."

-"Navega, no et deixis endur pel corrent."

-"Lliures són aquells que no temen arribar al fons dels seus pensaments."

-"Sueña, lo que te atrevas a soñar. Ve, dónde quieras ir. Sé, lo que quieras ser. Vive."

-"Cambia tu destino hasta dónde tú quieras llegar." Alex Ubago
-"Creu en tu mateix, no tinguis por." VUIT

Sona: CRIDA-VUIT