Impressionant. Una hora sencera davant la pantalla i he esborrat 5 vegades tot el que havia escrit.
Trobo a faltar tots aquells missatges, correus, quedades i paraules que hi va haver entre nosaltres. Trobo a faltar veure la teva cara, els teus cabells extranys, els teus ulls blaus inquiets, les teves espatlles amples i les teves mans fortes. Trobo a faltar tots aquells instants que vam viure plegats, aquells moments màgics.
Et vaig veure, et vaig conèixer i vas calar dins meu. El temps va passant des que em vas dir adéu i, malgat saber que no tornaràs, costa acceptar que ja no hi haurà més moments com aquells. I odio que em llisquin les llàgrimes mentre t'escric això, pensant per un instant que potser ho llegeixis. Sabent que he de treure tota la merda que vaig guardant dins meu perquè no toca carregar els amics amb això. No ho llegiràs però com a mínim espero que serveixi d'exercici terapèutic per avançar. Juntar els trossets que jo mateixa em vaig arriscar a que es trenquessin. "Fue bonito mientras duró".
Ara toca oblidar-te, seguir endavant, deixar-te anar malgrat segueixi estimant-te, doncs no queda més remei. No se'm podrà acusar de no lluitar pel que volia. Potser no de la manera adient, però de l'única que sabia. Tinc ganes que deixin de rondar-me pel cap tots els "i sí...?". Tinc ganes de no estar pendent de veure't pel carrer, no pensar en tu quan penso en massatges o quan escolto els Oasis. No puc escoltar les cançons d'Oasis ni Manel, em recorden aquells instants efímers que vam compartir fa tan poc temps o potser fa una eternitat.
La vida no és justa, però si tu vas passar és que hi ha algú millor allà per mi. Em vas deixar perdre i només t'hauries de sentir culpable tu. Així que ja toca callar i començar a avançar. Prou lamentacions, prou sexe amb els records!!
Ara toca oblidar-te, seguir endavant, deixar-te anar malgrat segueixi estimant-te, doncs no queda més remei. No se'm podrà acusar de no lluitar pel que volia. Potser no de la manera adient, però de l'única que sabia. Tinc ganes que deixin de rondar-me pel cap tots els "i sí...?". Tinc ganes de no estar pendent de veure't pel carrer, no pensar en tu quan penso en massatges o quan escolto els Oasis. No puc escoltar les cançons d'Oasis ni Manel, em recorden aquells instants efímers que vam compartir fa tan poc temps o potser fa una eternitat.
La vida no és justa, però si tu vas passar és que hi ha algú millor allà per mi. Em vas deixar perdre i només t'hauries de sentir culpable tu. Així que ja toca callar i començar a avançar. Prou lamentacions, prou sexe amb els records!!
Em sap greu dir-te que ja no et necessito per ser feliç, ja no et vull al meu costat. Superaré la vida sense tu, però allò és el que sentia. No et creuis més al meu camí i, com diuen els Pets, si em veus de lluny, fes veure que has perdut el moneder i passa de llarg no fos cas que la teva parella et pregunti qui era. No vull veure't més. Deixa'm avançar tranquil·lament cap a la meva felicitat.
Els meus pulmons continuaran respirant poesia, le meves mans continuaran fent carícies, el meu cor seguirà bategant i el foc a l'ànima serà etern.
Els meus pulmons continuaran respirant poesia, le meves mans continuaran fent carícies, el meu cor seguirà bategant i el foc a l'ànima serà etern.
I, malgrat el dolor, gràcies. Per aquells instants. I, vist ara des de lluny, et recomanaria anar a un psicòleg si no vols trencar la teva següent relació. Estàs bloquejat i no te n'adones. Quan ho solucionis, la noia que et pilli tindrà sort. Però no més del noi que em pilli a mi.
Gaudeix de la teva nova vida, fins sempre.
La Núria va deixar de teclejar a l'ordinador. Ara podria avançar. Al mateix moment de tancar, sóna el mòbil. És el Jordi, pregunta què fa demà al matí. Aniran a donar una volta i, qui sap, potser el mar els anima a ser forts i voler intentar quelcom més.
Bona nit nois!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada