Escolto la pluja i ploru dins els meus ulls
mentre m'explico que demà haurà passat
i tot serà cosa del passat llefiscòs
que t'emboira la ment sense cap pudor.
Res no és fàcil, breu rierol d'aigua
afrontem el futur a cada passa que fem
lluitant contra la por maleïda
d'un sempre fracàs estrepitós.
Amor rondinaire que m'ajudes a aixecar
no permetis que oblidi el meu camí
ni que em perdi a mi mateixa enmig
de les mil trivialitats que té la nostra vida.
Cruel realitat, marxa ben lluny d'aquí
que no se't vol veure el pèl,
doncs somiem a ser la princesa
d'aquell príncep blau que algun dia arribarà.
Discussions supèrflues, enmig del balcó
arrebossats tots dos d'aigua sense dir ja ni un mot.
Oblida les diferències, cedeix pas a l'amor
i calla-la donant-li un llarg petó.
SONA: KISS ME
bonic
ResponEliminaés preciós
ResponEliminamerci maria :)
ResponElimina