
Avui, vull tenir un pensament per aquells que van marxar. Aquells que ja no són amb nosaltres i ens agradaria que hi fossin. Són fora del nostre abast però són dins amb nosaltres. Saben el què fem, com va tot i que els trobem molt a faltar, però segur que no n'hi ha cap que vulgui veure'ns tristos durant aquests dies. Per això, vull dedicar-los un gran somriure per donar-los les gràcies. Gràcies per haver fet la nostra vida més feliç, gràcies per haver-me ensenyat tantes coses i per formar part dels meus records.
Et trobo a faltar avi. T'estimava, t'estimo i et seguiré estimant encara que el teu cos no sigui present al món.
SONA: ME DISTE ALAS PARA VOLAR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada