Estimada Marta

A vegades, escriure poc, no significa que no tinguis coses a dir. Potser és que simplement, no se m'acudeix res millor per explicar com em sento que el que m'agradaria compartir amb tothom avui.

Un gran poema, d'un gran poeta, Miquel Martí i Pol. Probablement, ja hagi posat aquest fragment, però, quan cert escrit reflexa plenament els teus pensaments i sentiments, per a què variar? 

Així doncs, i perdoneu que em repeteixi, però us deixo amb el poema I d'Estimada Marta. Presteu atenció, a veure que us suggereix a vosaltres.

" Mira'm els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d'un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l'arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l'abril farà anys del desgavell:
set anys, cosits amb una agulla d'or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això só ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües damunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.

Debades plou en algun lloc remot.
Tot és suau, i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d'intimitat extrema 

densament plens de tot allò que vull;
moments de vida il.limitada i clara.
Debades plou. També debades xisclen
els falciots ran de finestra, i s'omple
molt lentament el càntir de la tarda.

A voltes cau una cortina espessa
damunt de tot, i tot esdevé estèril.
No és el silenci i és més que el silenci.
Floten els mots en una mar immòbil,
tota la cambra és un parany i esclaten,
inútilment, angoixes i projectes.
Res no distreu d'aquests instants terribles
com tancar els ulls i imaginar una noia
de cos propici al joc, a la baralla.

Des de les hores mortes, talaiot,
m'omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Ets una sola i moltes. Complaent
i complaguda alhora rodolem
per un pendent insòlit. Cada gest
perfà l'extrema intimitat del joc
desmesurat i estricte. Marta, els mots
que ens diem sense dir-los no són pas
escuma sinó aigua, i el desig
és un vast horitzó. Si tanco els ulls
te'm fas present i esclaten els colors.
L'arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d'ocells."

Una micona de poesia

Després d'un temps desapareguda, torno a donar senyals de vida. Aquesta vegada amb una selecció de poemes que em fan mirar la vida d'un altre color. A veure que us semblen.



Mester d'Amor-Joan Salvat-Papasseit
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.Deixa't besar, i tu besa desprésque és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar —sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada —la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor 
besa de nou, que la vida és comptada.

Molt he estimat i molt estimo encara-Miquel Martí i Pol

Molt he estimat i molt estimo encara.

Ho dic content i fins i un poc sorprès

de tant d'amor que tot ho clarifica.

Molt he estimat i estimaré molt més

sense cap llei de mirament ni traves

que m'escatimin el fondo plaer

que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt

he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.

Des de l'altura clara d'aquest cos

que em fa de tornaveu o de resposta

quen el desig reclama plenituds,

des de la intensitat d'una mirada

o bé des de l'escuma d'un sol bes

proclamo el meu amor, el legitimo.

Hasta la locura...

Poden dir que estem bojos, malament del terrat o com una regadora, però en realitat, només som nosaltres mateixos. Cadascú és diferent i té una concepció diferent de la vida. I si la teva vida implica fer tonteries, fes-les. Si la teva vida implicar fer bogeries, fes-les. És l'única manera de no fallar-te a tu mateix, de ser-te fidel. 

La vida no és blanc i negre, la vida és un ventall de colors i textures enormes i només cal mirar de trobar la combinació que més t'agradi, tan fàcil (o difícil) com això. Mireu la quantitat de filòsofs que es trencaven el cap intentant arribar a la veritat absoluta sobre una idea o concepció del món. Tot depèn del paradigma, del marc, dels ulls amb que miris la vida. 

Així que, independentment que siguis de verds, de vermells, de negres, blaus, taronges, grocs o blancs, sigues fidel al teu color, a la teva textura de la vida. Perquè podem enganyar la gent, però no ens podem enganyar a nosaltres mateixos. A més... quin sentit té fer-ho?

Françoise Sagan, una escriptora francesa, va dir una frase que em va arribar molt: "He amado hasta llegar a la locura; y eso a lo que llaman locura, para mí, es la única forma sensata de amar."

Dóna igual el que pensi o digui la gent. El que realment importa és el que tu creguis i sàpigues. 

I si ser fidel a tu mateix, implica fer bojeries, fes-les. Fet i fet, la vida està per això, per deixar-se portar i fer totes aquelles tonteries que t'omplin i et facin ser més feliç. Es tracta de poder arribar a tenir petits instants de felicitat.

Nous horitzons

Avui he vist nous horitzons
plens de llum i de color
que mostren nous camins
rogencs cap a millor.

Escollir no és fàcil
i ningú va dir que ho fos
però fer-ho ens fa ser
humans a cada moment.

Pot ser hi ha un pla suprem
però nosaltres escollim que fem.
Pot ser res és com volem
però segurament tot és com ha de ser.

No et culpis si no surt bé,
ningú coneix el seu futur.
Culpa't de no aprendre
dels teus errors, de no ser millor.

Sigues cada dia la persona
que aspires a ser.
No perdis mai el poder
de confiar en tu mateix.


Marta Galobardes

Perdona sempre a qui hagis estimat...

...perquè l'odi no ens fa cap bé. Perdona, perquè és l'única manera d'avançar. Perdona, perquè et fa crèixer, madurar i ser millor. Perdona, perquè és un dels grans regals.


"No tinguis por de ser valent. La valentia només pot existir si tens por." Marta Galobardes


Heus aquí un poema molt inspirador de Jordi Sierra i Fabra, un dels meus escriptors preferits, contingut en el llibre "Només tu..."


Sigues sempre forta, però cedeix.
Sigues sempre gran, però aprèn a empetitir.
Sigues sempre dolça, però guarda't un toc amarg.
Sigues sempre bonica, però sobretot per dins.

L'amor és un fantasma transparent,
Embolcallla-t'hi i escup a l'odi.
Perdona sempre a qui hagis estimat,
I no oblidis que un dia va ser teu.

Encén les passions cada dia,
Descobreix qui ets cada nit.
Desperta't com si fos l'última vegada,
Dorm lliure d'odis.

Mira'm quan estiguem junts,
Oblida'm quan me'n vagi,
Estima'm quan fem l'amor,
Mata'm quan em mori.

Jordi Sierra i Fabra

Jo et duré l'aire...

Maco és saber que hi ha algú que et recolza i està al teu costat sigui quina sigui la teva situació. Saber que malgrat tot vagi malament, estiguis malalt, tinguis problemes o estiguis trist, estarà al teu costat. 
Això és el que em recorda aquesta cançó cada vegada que l'escolto. Em fa tenir fe. Em fa veure que sóc afortunada de tenir al meu voltant gent que m'estima i em recolza en les meves decisions diàries. Que trïi el que trïi, estarà el meu costat, malgrat potser, a vegades, no estiguin d'acord amb la decisió que prenc.

Aquí un deixo el link per escoltar-la i la lletra, espero que la disfruteu. 


Hospital del Mar-Els Pets

El teu cor batega fort, malgrat la resta del cos 
Ets tan lluny ara del port, en el teu cap s'ha fet fosc 
Al mig d'un gran hospital com una illa en l'oceà 
Vols saber que t'ha passat, sobretot que passarà 

Tu no pots deixar-me sense el teu alè, 
Ni jo vull deixar-te sola en cap moment 

Tu respira poc a poc, tranquil·lament 
Que jo et duré l'aire d'on bufi el vent 
Tu adormida en algun lloc, serenament, 
Que jo et vetllo el somni entre la gent 

Entre màquines i tubs, lluites contra el temporal, 
En qüestió de dos minuts t'ha passat tot pel davant 
A la platja dels records t'imagino tot cantant, 
La mar xiula aquells acords, d'un cantautor italià 

I aviat a casa, començar de nou, 
T'espera una barca en el nostre moll 

Tu respira poc a poc, tranquil·lament 
Que jo et duré l'aire d'on bufi el vent 
Tu adormida en algun lloc, serenament, 
Que jo et vetllo el somni entre la gent.

2013

Bon any nou gent!
Em nego a començar a parlar del que diu tothom al començar l'any, que si propòsits que no es cumpliran, desitjos falsos, o tota la hipocresia que sol regnar en aquest dia.

Comença un nou any amb 365 dies plens de noves oportunitats per ser millor i per a lluitar per allò que volem a la vida. Així que toca ser nosaltres mateixos, seguir caminant per un camí amb pedres i altres obstacles que haurem de superar, i visualitzar els nostres objectius.

Avui us deixaré un poema de Miquel Martí i Pol que crec que reflexa el que hauríem de fer en un futur i per davant de tot, ESTIMAR. Potser així el món aniria millor.

Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

I per acompanyar el poema, avui us recomano qualsevol cançó de l'àlbum de SADE, "Lovers Rock". 

A gaudir de l'any!!