Poden dir que estem bojos, malament del terrat o com una regadora, però en realitat, només som nosaltres mateixos. Cadascú és diferent i té una concepció diferent de la vida. I si la teva vida implica fer tonteries, fes-les. Si la teva vida implicar fer bogeries, fes-les. És l'única manera de no fallar-te a tu mateix, de ser-te fidel.
La vida no és blanc i negre, la vida és un ventall de colors i textures enormes i només cal mirar de trobar la combinació que més t'agradi, tan fàcil (o difícil) com això. Mireu la quantitat de filòsofs que es trencaven el cap intentant arribar a la veritat absoluta sobre una idea o concepció del món. Tot depèn del paradigma, del marc, dels ulls amb que miris la vida.
Així que, independentment que siguis de verds, de vermells, de negres, blaus, taronges, grocs o blancs, sigues fidel al teu color, a la teva textura de la vida. Perquè podem enganyar la gent, però no ens podem enganyar a nosaltres mateixos. A més... quin sentit té fer-ho?
Françoise Sagan, una escriptora francesa, va dir una frase que em va arribar molt: "He amado hasta llegar a la locura; y eso a lo que llaman locura, para mí, es la única forma sensata de amar."
Dóna igual el que pensi o digui la gent. El que realment importa és el que tu creguis i sàpigues.
I si ser fidel a tu mateix, implica fer bojeries, fes-les. Fet i fet, la vida està per això, per deixar-se portar i fer totes aquelles tonteries que t'omplin i et facin ser més feliç. Es tracta de poder arribar a tenir petits instants de felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada