dimecres, 29 de setembre del 2010

ARRISCAR-SE

Diu una dita catalana que qui no arrisca no pisca.
A la vida hi ha moltes situacions on s'ha de decidir. Al meu pensar, és una de les coses més difícils que hi ha en aquesta vida. Haver d'escollir entre dues coses, crec que és molt difícil. Vols acertar la decisió final, però pot ser que t'equivoquis. Si, s'apren a base d'errors, però a ningú li agraden. I escollir comporta una elecció i, per tant, la possibilitat de poder cagar-la.
Hi ha moments que penses com serien los coses ara si haguéssis triat l'altre camí, l'altra elecció. A vegades te n'arrepenteixes d'una elecció, però hem de pensar que formen part de nosaltres que gràcies als nostres errors i als nostres acerts del jo del passat ara som com som. No val la pena arrepentir-se de les decisions preses en el passat perquè elles ens han determinat i per això en aquests moments som d'aquesta o altra manera.
Seria molt aburrit viure en un món sense eleccions, en un món on tot fos seguretat. Reconec que em fa molta por escollir, però arriscar-se moltes vegades val la pena. Pots guanyar amics, relacions, pots guanyar vida. Està clar que no serà un camí de roses, però és el nostre camí i l'hem de fer. Nosaltres triem. Nosaltres tenim el poder de decidir el nostre futur, les nostres amistats, una part de la nostra vida. Hi va haver molta gent que va lluitar per la llibertat, pel poder de decidir. I gràcies a ells, avui la vida, com a mínim aquí, és una mica més fàcil.
M'enorgulleix ser capaç de decidir, tenir PODER per equivocar-me i PODER per a millorar. Escollir ens fa grans, escollir ens fa poderosos, escollir ens fa millors. Ens fa madurar com a persones, ser millors. Encara que, com tot, té les seves excepcions.
Pel moment estic contenta d'haver escollit una carrera que ara mateix m'encanta i crec que ha estat un dels primers grans acerts de la meva vida. De fet, la determinarà. És el futur que vull. Va ser una desició molt gran. M'alegro d'haver-la triat, me n'alegro del fet que vaig saber conèixer-me una mica i escollir el que en el fons volia.
Estic contenta d'haver-me arriscat. Aquesta vegada he sortit guanyant.
Torno a repetir. QUI NO ARRISCA NO PISCA! :D

1 comentari:

  1. Eiiii!!!!

    Això de les decisions em sona d'alguna cosa...(http://chals92.blogspot.com/2010/05/la-indecision-en-lenguaje-grafico.html).

    Estic totalment d'acord amb tu, en aquesta vida s'ha d'arriscar... i el que em fa més ràbia de mi és no tenir els collons per fer-ho quan toca... Crec i espero que mica en mica estic superant aquesta por a equivocar-me.

    ResponElimina