L'herba és verda,
els núvols blancs,
el sol groc i,
el cel, blau clar.
Tu, que ets precís,
que pintes el meu món,
oferint-me molt més
que una gama de grisos.Sort que et posseeixo,
que enmig de tants circuits
funciones dotant-me de
normalitat imperfecta.
Oh tu, gran savi!
No em fallis mai,
no se t'acudeixi
deixar-me enmig la foscor.
Doncs ets gran,
honorable i mimòs
maleït ser que
gaudeix dels colors.
Deixa'm ésser guiada
per la teva essència
oh ull, no deixis mai
que perdi la visió del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada