Aquí va començar l'enllaç entre la lectura i jo veritablement. Ahir després d'onze anys, "perdu" un dels meus companys d'aventures.
Des dels vuit anys, cada any esperava alguna novetat sorprenent de Harry Potter. Cada any sortia quelcom: o llibre o pel·lícula.
M'he llegit els llibres més de 4 vegades cadascun i les pel·lícules les he vist infinites vegades. I ahir, es va acabar. Ja ho he llegit, imaginat i vist tot. I em dóna la sensació que acaba una altra etapa de la meva vida. A partir d'ara no hi haurà més novetats, no més res. Òbviament, em quedaran els meus estimats llibres, que rellegiré mil vegades més però, s'acaba un cicle.
I em volia acomiadar amb condicions perquè gràcies a aquests personatges, a aquesta trama, vaig no tan sols a llegir: vaig aprendre a estimar els llibres. I trobaré a faltar noves aventures del Harry, Ron i Hermione. No hi puc fer res, tret que m'aburreixi i em monti històries al meu cap. Però això ja és una altra història.

Gràcies: Harry, Ron, Hermione, Ginny, Neville, Luna, Dumbledore, Snape, Professora McGonagall, Hagrid, Sirius, Lupin, Trevor, Hegwig, Malfoy, Fudge, Dudley, Nagini, Cho, i molts més. Gràcies.
La veritat? Hi ha massa instants, massa paraules i records per escriure res més del que he dit, perquè al cap i a la fi, forma part del meu interior i no tinc pas tota la meva vida per a escriure el que ha significat per mi.
Si sou intel·ligents i us agraden les bones històries, els llegireu.
Per sempre Harry Potter
T_T Dentro de nada también voy a desahogar mi depresión postpotter en mi blog. Los echare tanto a faltar a todos y Hogwarts,,, siempre buscaré Hogwarts en cada castillo que entre.
ResponEliminajajaja bien echo Megu! Yo ya los busco en cada rincón. ¿Pero sabes? Sé que no me abandonarán jamás :)
ResponElimina