Porto molt de temps sense inspiració. Les paraules no sortien, i cada nova paraula triga a sortir encara. Fa mesos que no toco el blog, perquè tot allò que vull explicar em sembla futil, sense importància, i això em fa mal.
Porto tota la meva vida escrivint, però aquest any, no podia escriure. De fet, em continua costant. L'estiu ha servit per desconnectar, per trencar amb aquesta paranoia que no em deixava escriure més de tres paraules seguides. Va haver de passar un llarg mes de descans i de no fotre brot per tal de recuperar les ganes d'escriure, de sentir que tinc quelcom a dir, que tot continua tenint un sentit, malgrat a vegades no el trobi.
M'he folit 5 llibres en dues setmanes, i no precisament curts, que han ajudat a veure les coses en prespectiva, a separar-me del món, i tornar a confiar en aquests vells amics. La saga que més m'ha aportat a aquesta vida, no deixarà mai de sorprendre'm. Gràcies a ells, entre altres, torno a tenir ganes, ganes de millorar, de superar-me, d'aprendre i preguntar per què. En tinc moltes ganes.
Cada dia té petits (o grans) moments, bons i dolents, però al final, tot i que t'hagin ferit, has de saber quedar-te amb la part possitiva per tenir energia per tirar endavant. I afrontar la part negativa, acceptar-la i superar-la per millorar la qualitat d'aquest futur. Només així podrem passar pàgina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada