Viu la vida que vols explicar, no la que t'expliquen.

M'agrada sentir-me en pau, sense preocupacions per un moment, sense estrés, tranquil·la i sufocada. Cal gaudir del present i moltes vegades ens n'oblidem, és una cosa que abans solia fer. Era feliç, entre altres coses pel contacte amb la natura. Estava amb pau amb mi mateixa perquè sentia que ho tenia tot i perquè creia que podia menjar-me el món. 

Ara, no ho tinc tot, però tot és qüestió d'anar gaudint de les petites coses que sí que tinc i amb el temps, probablement, tot tornarà a estar bé, perquè estaré bé, hauré perseverat i treballat per agradar-me a mi, per ser millor persona, perquè a mi mateixa no em puc fallar mai. 

Ara res està bé, per no cal que ho estigui, perquè sobreviuré igualment, així que: "per què estressar-se si no es pot fer res?". No val la pena. Són preocupaciones inútiles que no duran enlloc. 

Així que, tranquil·la, paciència, stay calm, enjoy the moment, no pensis gaire i sent, sent-ho tot, encara que faci mal. A vegades cal mirar el dolor als ulls, mirar-lo profundament per tal d'acceptar-lo, i algun dia, superar-lo. 

Persevera cada dia per ser millor persona, millor professional, millor família, millor amiga. Persevera i gaudeix del camí, faci mal o no. Escolta't a tu mateixa i no et fallis. I no t'enganyis, no val la pena. 

Deixa de culpar-te, de preguntar-te què va passar, de preguntar-te el per què. No és just que et matxaquis d'aquesta manera. Simplement, potser, no havia de ser. La vida ens posa en contacte amb persones i situacions que ens han d'ensenyar alguna cosa, potser només volia que aprenguéssis a estimar, i a perdre. I a aixecar-te de ben al fons. Diuen que quan més alt voles, de més amunt caus. I és cert. I sortir del forat costa més.

Però la vida no és medeix per com caus, sinó per com t'aixeques. Dóna igual la quantitat de vegades que vagis al terra, sempre has de poder tornar-te a aixecar, per demostrar-te a tu mateixa, que pots. Que pots amb això i molt més. Que no et podran vènçer, perquè tu ets millor que tot això, i vals molt molt més del que es pensen. I qui no ho ha d'oblidar mai, ets tu. Perquè, en veritat, només ens tenim a nosaltres mateixos. Viu la vida que vols explicar, no la que t'expliquen.

Quan la vida et tanca una porta, t'obre una finestra.  

Ningú va dir que seria fàcil,  només que valdria la pena.