El temps que tenim ara, ni el passat ni el futur són els que ens faran ser com som. El passat ens marca, per cada instant que va ser un ara i que es van convertir en un fa temps. I el futur ningú el coneix, per tant, no ens pot dur enlloc pensar-hi. Només ens queda el present. El present ens dóna allò que necessitem, i allò que podrem un dia arribar a ser. I, malgrat ser així, és el temps que més desaprofitem.
Desaprofitem instants que després comprovem que eren d'incalculable valor.
Només disfruteu el dia a dia, res us podrà aportar major felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada