Em fan pensar en l'amor que professa el poeta cap aquesta Marta. Pot ser és només el fet que sigui també el meu nom, em fa sentir desitjada, però sobretot estimada. Perquè com també diu en algun poema, aquests poemes no valen res si no arriben al lector i a mi m'arriben, dins, molt a dins.
Sàviament i tendrament, per tal
de perllongar el plaer sàviament.
cadenciós que intesnsifica el gest
per lleu que sigui, que provoca el gest
i n'és alhora l'eco. Tant de mar,
de mar de tu per resseguir amb els dits
clars i precisos, amb els llavis molls
d'aigua de tu. Que lentament te'm fas
present i em configures, delerós
i alhora prudentíssim. Com em dus
a l'onejar incitant d'aquest teu bleix
suau i deleitós, que jo perfaig
amb el meu bleix. Cap vent no ens pot bressar
més dolçament. Ho saps i jo també.
Ara és l'instant del risc i del delit.
Et beso, Marta, els pits i allargo el bes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada