DIJOUS

Sentir el vent a la cara, que t'agiti els cabells, que els doni vida pròpia. 

Aquells instants on creus que pots lluitar contra el món, que passi el que passi, venceràs. Instants vitals i sense els que no podríem viure. Instants que ens donen poder.

Dijous va ser un dia rodó. No podria haver anat millor. Va ser un dia de cabells al vent. Un matí molt matiner, amb un dia preciós i unes vistes de Barcelona impressionants. Un sol espatarrant i, sobretot, l'aire just per aportar-te felicitat i no fer-te agafar fred.

Caminar per Passeig de Gràcia i sentir-se una reina. Ser una princesa sense príncep capaç de menjar-se el món. I demostrar que ho ets. Que la gent et vegi passar amb pas fort i dominant, tu seràs el proper que governarà el món. Potser només aquell dia, però serà tot teu. Tindràs llibertat d'elecció i sensació de victòria a cada segon. 

Vull més dijous com aquest, s'ha de lluitar per tenir-ne. Hem de ser forts per aconseguir-los. I, sobretot, quan els tinguem. Aprofitar-los al màxim. Gaudir-los al límit.

Perquè, al cap i a la fi, aquell dia, és nostre.