Sortim al carrer i la gent no camina, corre. No passeja, va a un lloc determinat per la falta de temps (o d'organització).
Però enmig de tot aquest caos hem d'intentar realitzar-nos cada dia. És un procès que necessita temps, i hem de fer passet a passet, sense còrrer i fent unes bones eleccions. Perquè són les eleccions les passes que marquen el nostre camí.I com costa escollir, eh, a vegades?
Però sabeu què? Ens en sortirem. O si més no, hem de pensar així. Si no ho pensem, ens estem rendint i això no pot pas ser! Hem de lluitar pel que volem, per convertir-nos en allò què volem ser. En fer la vida com bonament puguem.
Sobretot, el què hem de fer és ser coherents amb nosaltres mateixos. Que les nostres accions no traicionin els nostres pensaments. Al cap i a la fi, sempre haurem de conviure amb nosaltres mateixos, no?Crec que la vida és millor amb un somriure. Bé, comencem somrient avui i trobem cada dia ni que sigui un petit instant per somriure i veure que la vida és preciosa. Només en tenim una, anem a gaudir-la! No és just que ens passem la vida de morros. I menys, quan nosaltres tenim de tot. Si la gent més desafortunada troba motius per somriure, nosaltres també els hem de trobar.
En el meu cas, normalment, tinc un somriure diari. Voleu que us l'expliqui? Cada dia que he d'anar a la universitat passo per Plaça Catalunya. Estarè ple de guiris, d'immigrants i de gent de casa, però no fixo en això. Em fixo amb com de bonica és la meva ciutat. I al veure-la, faci sol o estigui ennuvolat, sempre se m'escapa un somriure. Un somriure a la vida.
Tots ells somriuen. Fes-ho tu també.
Es lindo!!!
ResponElimina