Parada obligada

Tarda d'estiu. Ella passeja sola amb l'aire acariciant-li el llarg cabell marró. Està sola enmig de molta gent. No duu un rumb fix, deixa que els seus peus la portin on vulguin. De tant en tant, cal deixar-se anar. I això fa. Passeig de Gràcia està ple de guiris a aquesta hora, són les 6 i fa un preciòs dia assolejat. 

Ella duu la seva música i no està atenta a res sinó que viu perduda en el seus pensaments. Troba a faltar a qui caminava al seu costat, però sap que no va ser culpa seva. Es sent bé amb si mateixa. No té por de res, no té por del que pugui deparar-li la vida. S'ha de ser valent perquè si no, és impossible gaudir-la. Sap que tot allò que no la mati la farà més forta.

Mira la gent. Li agrada imaginar-se les seves històries. Veure dos avis agafats de la mà i que parlen mirant-se als ulls, tan enamorats com el primer dia. O veure una parella estrafolària i pensar "què malament està el món". O veure guiris nord-americans cridant a tota la seva prole. A vegades, alguna parella autòctona i veure que es van descobrint que tot just deu fer poc que estan junts. I com li agrada mirar aquests ulls que desprenen tan d'amor. També en vol uns per a ella sola. Sovint, mira els nois amb vestit. Ben mudats i ben guapos que van. Sembla que vagin a menjar-se el món. Tot en ordre. Vestits amb americana negre i camisa blanca. Alguns amb corbata. Amb cartera o bandolera fosca, saben el què volen.

I aquella tarda perduda entre tants estranys i tantes mirades, es creua amb la seva mirada. Uns ulls càlids, marrons, grans, que se la queden mirant. S'ha creat una connexió. Aquells peus sabien on anaven. Volien presentar-li un noi. Un noi d'aquests que sempre mira, de qui inventa històries. Però aquesta és veridica. Ell segueix mirant-la. Ha deixat la cartera a terra. Ella deixa anar els peus que la porten fins a ell.

Mirades intenses, mirades curioses, mirades que saben la veritat, mirades que tot just comencen. Estan a dos pams de fondre's en una. 

-Fa molt que t'esperava. -diu ell.

-Les coses bones triguen a arribar. -fa ella mentre el fa callar posant-li el dit atravessant els seus llavis.

Les mirades els porten a fondre's en un de sol, en una unió de dues ànimes amb un petó ple de sentiment. No cal presentacions, tenen tota la vida per anar descobrint l'altre. Tot i que saben que ja es coneixen.