Somiem amb robar-li minuts, segons, hores, al temps. Però és impossible. Se n'han fet moltes pel·lícules sobre el control del temps. Al cap i a la fi, qui no voldria tornar a reviure, borrar, quedar o crear un instant? Tothom. Un dels somnis de la humanitat.
I és que podríem fer moltes coses si fossim els amos i senyors del temps...
Però no ho som. Cal tocar de peus a terra.
Avui ha estat un dia d'aquells que vols que passin ràpids i no hi ha manera que avanci el temps. Mires el rellotge cada hora i només han passat un parell de minuts.
Pel que sigui, avui el rellotge no volia còrrer. No volia deixar que arribés la tarda i després la nit. M'ha sorprés tant comel fet d'arribar a casa i que encara hi hagués llum solar.
I pensar que hi ha dies que voldries que el temps s'aturés i restar molta estona en aquell instant robat al temps... I avui que no vols que s'aturi, això sembla que faci...
El que podríem fer si fòssim amos del temps. Sort que no en som. No correm perill de quedar-nos perduts en ell. Sabem on som i l'hora que és. Tenim un punt de referència. Un punt per no perdre el nord quan totes les altres coses te'l fan perdre.
Hi ha qui opina que el nord és una persona. Altres, que és seguir els teus dictàmens. I altres, només que és el teu punt cardinal. Jo no tinc ni idea del que és el nord, però com a mínim sé que no el perdré per més que vulgui. El temps sempre m'hi retornà. Farà que no el perdi de vista o què, si més no, el torni a trobar.
Tot i això, brindo per tots els moments que sembla que aconseguim robar-li al temps, com els petons dels enamorats.
Provem de guanyar-li la partida al temps, o preferiu seguir tenint present el vostre nord?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada