Aquell record efímer, subtil, que tenim en olorar certa olor. Record que ens porta a llocs lunyans i diversos. L’olfacte no és un dels sentits que tenim més desenvolupats, però és únic, com qualsevol d’ells.
Va entrar a la cuina, feia olor de cafè recent fet. Tot i que no li agradava pas el cafè, la seva l’olor l’entusiasmava. Obre la nevera, mira, remena i tanca. Se'n va cap al rebost, just abans, sobre el marbre, agafa un parell de taronges que exprimirà per a fer-se un suc.
Mentre fa el suc, unes mans l'agafen per darrere, envoltant-li la cintura. Abraçant tota la seva essència. A la seva espatlla, descansa un cap que es gira i li fa un petó als llavis. Rasca, porta barba de dos dies. La deixa acabar de fer-se el suc, marxa a afeitar-se.
Ella s'asseu a la taula de la cuina, pren el suc al mateix temps que fulleja el diari que ja anat a comprar al quiosc de la cantonada. Un dit ple d'escuma apareix per la porta dient que va a colonitzar nous territoris. Ella xiscla, aixeca i intenta tapar-se la cara: sap que el seu objectiu és el nas. Ell avança i en dos passes l'acorrala en un dels racons de la cuina. amb la mà neta li agafa les mans i les aparta de la cara, amb l'altra, li posa escuma d'afeitar al nas. Es miren somrient als ulls. La mà d'ell, li treu l'escuma enmig d'una carícia i li recorre la barbeta. Després, deixa caure aquesta, recolzant-la a un cantó d'ella sobre el marbre. Apropa els llavis al coll d'ella, que deixa caure enrere de plaer. El coll li pot. És directe.
I aleshores, olora aquell perfum. La colònia del seu noi, del seu home. Aquella còlonia... La fa embogir. Recolza els braços a les seves amples espatlles i l'apropa cap a ell, tornant a percebre l'atraient fragància.
SONA: READY TO LOVE AGAIN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada