Devia fer uns 30º aquest migdia als voltants de Sant Cugat. S’estava genial, era la perfecta temperatura d’estiu, però sense aquell calor sofocant per la humitat, corria una brisa ideal per estirar-se a la gespa i posar-se una estoneta a prendre el sol. Allà estirada, tot sembla perfecte, sembla que no hi hagi problemes, que tot sigui viable, que no pugui passar mai res de dolent. Són instants per deixar-te aclaparar pel sol i deixar de pensar en totes les coses que et volten pel cap. Són moments que trobo em proporcionen l’alegria necessària per continuar endavant uns dies més. Trobo que m’apropen a la felicitat, que eviten que em perdi entre la foscor. M’encanten aquests instants, doncs fan que el meu dia sigui profitòs, alegre i superbonic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada