No tot és el que sembla, les aparences enganyen. Hi ha dies que oblides i que perdones. Perdones malifetes, perdones al passat, et perdones a tu mateixa i, només així, podem avançar, i podem anar millorant el nostre futur. No ens hem d’amargar pel passat, això només comporta un entelament del present i futur.
Tot just en sortir de casa, i posar el peu al carrer, el va veure. Mentre es posava els auriculars, ell també se n’adonà de la seva presència. Sortia de la feina per anar a dinar. Ella, ja dinada, anava a la uni. Es van mirar, ell li va fer un gest de salutació amb la mà, un somriure dels dos, i va començar a tirar.En el moment que ell creuava pel mig del carrer cap a l’altre vorera, ella va saber que s’havia acabat. Durant molt de temps li havia agradat. Havia flirtejat amb ell en persona fins que un dia va atrevir-se a deixar-li el telèfon i l’email. Va passar temps fins que ell li va enviar un correu, tant, que ella no ho creia possible. Va ser un mes intens, van parlar molt, van divertir-se molt, però va acabar per voluntat masculina. Hi havia una altra noia. Ell provocava igual i flirtejava amb ella, i la tenia feta un embolic. Un bon dia, la situació va acabar i ja no van tornar a parlar més que per motius laborals.
Aquell dia de primavera assolejat va saber que perdonava tot el que havia passat entre ells. Estava en pau. Només... cadascú continuaria el seu camí. Sense rencors. No havia pogut ésser, però sentia que ja no importava, que era feliç amb la seva vida actual i que no li faltava pas l’Eloi a la seva vida.
Va canviar de cançó, va seguir posant un peu davant de l’altre i va començar a viure el seu nou present.
SONA: SOLEDAD
Fragment
Escapábamos de todo y me invitabas a pensar
Me ayudabas con tus juegos a pintar la realidad
Siempre fuiste fiel, transparente fe
Los mayores dicen que de ti me enamoré.
En nuestro rincón sigue aquel sillón
donde me leías al dormir.
Siempre estabas junto a mí,
en mi mente revolviendo todo
y esperando verme sonreír.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada