SUGUS

Recordo els sugus com un objecte que m'aportava felicitat. Potser pel color, per la textura, l'olor o el gust. Mai ho sabrem. 

Possiblement, fruit del destí o de l'atzar, avui n'he menjat tres. El blau, de pinya (o això crec jo), el vermell (d'algo raro) i el violat (d'alguna cosa encara més rara). Estaven boníssims. Com sempre, una de les poques coses que no ha canviat en aquesta vida repleta de canvis. 

Recorria els carrers sense rumb fix. En mig de tanta gent, de tants cotxes, de crits i de soroll. Sense haver-hi un perquè concret. Sense més ni menys, ella, en aquell petit instant, era feliç.

SONA: STAND BY ME