GESPA

Noto l’humitat sota els meus peus descalços. Sento petites vibracions que em fan pessigolles. Suportables. Increïblement relaxants. Fan que em senti viva.

Són les 16.16h del dia 7 d’Abril. Porto una hora estirada a la gespa de la uni. Ara, fent feina, a l’hombre d’uns arbres que van pelar i que no tenen gaires fulles.

M’agrada la sensació de poder notar l’aire de primavera a la meva esquena i el sol a la meva cara. Em relaxa, em tranquil·litza, em fa sentir que estic viva i en pau amb el món. Ara mateix, sembla que la vida sigui fàcil, que no existeixin els problemes i que tot pugui sortir a la perfecció. Però, com em van dir, la perfecció és aburrida. I és cert. Per sort, no hi ha gaire perfecció en aquest món. Les imperfeccions són les que ens diferencien els uns dels altres. Sense imperfeccions seríem tots robot. I jo, ni vull ni penso ser-ho. Abaix els robots, amunt les impefeccions!!

L'herba sota els peus, pantalons curts i samarreta fora per a prendre el solet. L'escalfor del sol que fa sentir-te viva i l'airet que et refresca. I la feina que t'espera en segon pla, mentre veus les teves amigues descollonar-se per qualsevol xorrada. fa que et sentir orgullosa de la vida, de ser qui ets i de viure com t'agrada. I estudiar el què vols. 

Diuen que la primavera la sang altera. A mi m'altera la inspiració, últimament em sento molt literària. I m'agrada. Feia temps que no em sentia tan bé. Potser estic tornant-me a trobar a mi mateixa. Sortir de l'huracà que és l'adolescència. I sentir que saps el què vols i saber-ho que ho pots aconseguir si t'ho proposes.

Nou propòsit... Estudiar una miqueta. I vosaltres... us sentiu vius?

Aquí us deixo el que estic escoltant: MAN IN THE MIRROR By. El Rei del Pop! :)