LA NIT

No sé que té de màgica la nit que ens fa somiar a tots. Potser és aquesta olor desconeguda enmig de la foscor. Aquest perfum d'aventures i de llibertat que engloba la nit. Poca gent treballa a aquestes hores, poca gent pel carrer, poc trànsit. En definitiva, poques aglomeracions. Es respira un aire de tranquil·litat, de pau, que és impossible de respirar durant el dia, en que la gent no camina, corre. Fins i tot els estrangers.

Però jo us vull explicar les nits que m'agraden. A vegades són aquelles nits de festa, amb els amics o amb els companys de la uni. Nits de festa on vas a sopar, a prendre quelcom i a la discoteca a ballar. A sentir la música de la nit. La música martell, que en dic jo. No nego que m'agrada, només que és un dels sorolls forts de la nit. Perquè la nit ens proporciona molta més música que no pas aquesta.

Altres nits, són les de sopars a casa dels amics, acurrucar-se al sofà i veure una pel·lícula sota la manteta. Aquestes són nits amb olor a taronja, a amistat, a pau i a pau amb si mateix. Nits d'aquelles que t'ajuden a superar una setmana complicada emocionalment.

Per altra banda, hi ha les nits de sopars. Nits que fan olor blava, de pau, d'alegria i de curiositat. Són nits que ens transporten a instants diversos. Algun exemple són aquelles que vas al cine o al teatre amb els amics abans o després de sopar. I que tornes fent un vol cap a casa.

El penúltim tipus de nit, són aquelles nits d'estiu al poble. Aquelles on tot està tranquil i de fons sents el soroll de la natura, el cu-cut d'un mussol i cric cric dels esquirols menjant pinyons. O l'aigua arribant a la vora de la platja, o els peus descalsos saborejant la sorra. Nit d'olor a sal.

Finalment, el meu últim tipus de nit preferida. Són les nits de passejos. Les nits que surts amb els amics sense cap pla establert. Bé potser només amb la idea d'anar a prendre algo, però sense lloc fixe o predeterminat. Aquells dies que dones un passeig per Barcelona fins a arribar a una part on us bé de gust d'estar (us recomano el Born). Són nits d'olor de roses, de color vermell i de gust de croissant.

Amb això no vull dir que cregui que només hi ha 5 tipus de nit, si no m'he descontat, si no que són les meves nits preferides. Però hi ha nits úniques, inclassificables. Per les vivències viscudes. Una passejada amb els pares, una birra amb l'amic que està malament, un partit d'algun esport o una cita pel mig de la bella Barcelona. 

Crec que cada nit és única, irrepetible. I que són el nostre present. Crec que hi ha tants tipus de nit, com tipus de dia. En tot cas, les que no recomano mai a ningú, són les nits d'empollades, freqüents i mortals.

Semblarà mentida, però és en aquestes nits quan m'inspiro més. Durant les nits on ja ho has donat tot en els estudis, que sembla que no et quedi res a dins, aquelles nits, com avui, les paraules surten del no res, surten soles i arriben allà on volen. Segueixen un fil invisible i els dits es mouen sols pel teclat. I no pots parar d'escriure, però ni tan sols penses gaire el què escrius. Confies en que et surti bé la jugada. Afortunadament, els dits són prou llestos com per no equivocar-se gaire sovint.

M'agradaria estar en una nit vermella o en una nit d'olor a sal. Però no sempre es té el que es vol. Avui toca una nit amb sabor a tomàquet, una nit d'estudi. Una nit que pot ser eterna i que ho serà.

Somieu amb el soroll del mar i si voleu, ens podem trobar allà una mica més tard.