DIES ESTRANYS

De fons els piular dels ocells, el run-run de la gent que xerra, el tacte del sol a la teva esquena, tot i que estàs a l'ombra.

Estàs enmig de la muntanya, perduda del món, dins el teu propi món. Irrealitats reals, paradoxes vàries. Tothom que torna a la rutina però tu ja estàs estressada, és impossible fer-ho tot. Un dia que estàs tranquil·la va, i els companys, t'estressen. Resultat... campana per a poder estudiar. I què passa? que després se t'acumula tot.

Però has de valorar coses, deixar de fer-ne altres. Escollir, sempre tan complicat. Sempre et quedes amb el dubte de si l'altre camí hagués estat millor. S'ha de ser valent per fer-ho. No tenir por d'escollir, no tenir por del futur, no tenir por d'errar-la, de fallar, de perdre. Perquè no sempre es pot guanyar, però sempre es pot apendre algo de l'experiència i, crec, que hem de basar-nos en això per a fer les nostres eleccions. Hem de veure quina experiència en podem treure de les nostres accions i eleccions. En el còmput total ha de pesar el fet... no en tinc ni idea... ha de pesar el fet, que tu creguis que fas el millor per tu, per la teva vida i que segueixes les teves pròpies directrius, o que, com a mínim, això intentes.

Dies en què intentes estar possitiu, i sense saber ben bé perquè... no acaben de rutllar les coses. I res ha anat malament, només, una sensació estranya, el cap que s'envola i pensa en coses que no toquen, en comptes de fer el que hauries de fer. 

Dies en què millor no t'haguessis aixecat del llit, perquè et sents decaugut sense motiu aparent. I cansat i encara molt per acabar la setmana. En què reflexiones sobre tot i no pares de pensar, de donar voltes. 

Dies d'aquells en què voldries que algú et tregués de casa i et portés a descobrir el món, a no pensar, a només... estar. Sense haver-hi un motiu aparent, que fes que el món desaparegués i no haguéssis d'estar pensant en res, només passejant, existint, sense preocupacions, lamentacions ni recriminacions.

Dies de bojos.

Dies on millor no aixecar-se.

Dies que et sents sol enmig de tanta gent, de tants amics.

Dies càl·lids però freds.

Dies que no entens perquè existeixen ni perquè et fan sentir així.

Dies que tens ganes de plorar i de no sortir del llit.

Dies que et sents perduda.

Dies... dies estranys.