dissabte, 2 d’abril del 2011

ASSABORIR LA VIDA SOTA EL DOLL D'AIGUA

Ja feia 15 minuts que havia esmorçat. Ho havia fet al balcó de casa seva, sense gent, per primera vegada en tota la setmana. Tots eren fora amb partits de bàsquet. Que bé sentaven aquells dies en que quasi ets l'amo de la casa, sense presses, fent dissabte tot tranquil.
Feia molt bon dia i per això havia esmorçat allà, fet inèdit des de l'estiu passat. Aquesta setmana ha fet molt bo i molta caloreta i l'emorçar ha estat l'excusa perfecte per sentar-se al sol de bon matí.
Després es posarà a recollir una mica la seva habitació i la resta de la casa. Ara, però, de moment, toca gaudir una mica de la pau que reina a casa. Pau que només hi ha certs dies, estranys, i en els que sents que tot és perfecte o que, si més no, pot arribar a ser-ho.

Ahir va tenir un dia increïble, tan, com la quantitat de sol que va absorbir la seva pell. Avui el dia continua perfecte i vol encara més sol, és com si li aportés vitalitat i ganes de sortir a viure, a veure, a passejar, a aprendre. I és que potser és així. Potser és veritat que li aporta vitalitat. Perquè negar-ho, el sol va molt bé per al nostre cos humà. Si no, pregunteu-li al seu professor de fisiologia. En excès, com tot, fa mal, però en quantitats adequades va de perles.


Posa el CD del grup VUIT al reproductor de música del saló. Aquell que fa que la música reini a la casa. Apuja el volum fins que pot escoltar la música arreu de la casa, inclòs el bany, que deixa amb la porta oberta. Tot està tancat i no passarà fred i ningú descobrirà la nuesa amb que va per casa, ningú arribarà fins d'aquí dues hores. Caminar sense vergonyes, tal i com ets, tal i com penses, com la persona que ets. Lluitant per la teva llibertat i saberdora de ser la propietària del teu futur.

Un futur inmediat que acabarà a la dutxa. Sota el doll d'aigua calenta. Només acompanyada pels seus pensaments, records i per un del seus grups preferits.
Mentre amaga el cap sota l'aigua a la casa regna el soroll de l'aigua i la música que acompanya la vida, just en aquell instant.

Els veïns que sempre tenen la música tant alta als matins i que suen de tot el que crides perquè ho baixin avui s'hauran de fotre, doncs avui la seva música no s'escolta avui s'escolta de fons una canço d'esperança: "tu tens la força i la virtut per ser especial, tu ets la llum que il·lumina el meu camí, tu tens les ganes tot el temps al teu costat, tu sents que res no et pot aturar".


No deixis que et tallin les ales, no t'aturis, segueix els dictamens del teu cor.

1 comentari: