Els dies passen, i tu canvies. Ja no ets la mateixa que va començar el curs ni, per suposat, la mateixa noia que fa uns anys.

Ningú va dir mai que fos fàcil. A vegades esgota lluitar enmig de tot, però només la valentia, el nostre poder de decisió, la nostra constància i, sobretot, les ganes d'autosuperació, arribarem allà on volem.
Perquè voler és poder. I el "no" ja el tenim. Hem de lluitar pels nostres somnis, per la nostra existència. Per viure i no "sobreviure" en aquest món.
Avui m'he deixat portar, avui no hi havia fil conductor del que estic escrivint, només, que surti el que vulgui. No tenia ganes d'organitzar-me més la vida, perquè s'ha de gaudir cada instant, i avui era un dia per gaudir de la espontaneïtat. Costa deixar-se anar, però pot arribar a ésser adictiu, així que aneu amb compte.
Tinc ganes de cridar que sóc feliç que estic contenta, que gaudeixo de la vida i que m'agrada el que faig. Senzillament, vull cridar amb tot el meu cor que m'agrada la meva vida.
I poc a poc, podràs comprovar que, si encara no han encaixat totes les peces del teu trencaclosques, no trigaran a fer-ho. Tot acabarà encaixant i, dia a dia, tocarà superar-te, ser millor, aprendre dels teus errors i mirar sempre endavant perquè el passat no es pot canviar i el futur sí.
Encaixarà, ja ho veuràs.
Sona: YA LO VERÁS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada