A unes poques hores del segon clàssic en menys d'una setmana, la concentració se m'ha anat en orris. Impossible concentrar-se en res que no sigui el partit que ens espera aquesta nit. Sóc partidària d'altres esports, però també sóc futbolera.
És un canvi perquè són quatre clàssics en menys d'un mes, però el problema ve pels "calentons" que hi ha hagut previs a aquests partits. Sobretot les declaracions d'una ràdio madridista on el locutor deia que fonts internes del club merengue els havia dit que demanarien de fer més proves de dopatge a l'equip culé.
Acusacions que acabaran en tràmits judicials per danys a la imatge del club.
A veure si aquests madridistes s'enteren que no es dopen, simplement, són millors jugadors de futbol com equip que no pas ells. Que no ens arriben a la sola de la sabata i que som forts mentalment, molt més forts que no pas un vestuari on els propis jugadors estan dividits.
Que som un club que fa futbol, no compra estrelles, les crea. I ens les prenen de les mans. Som un club gran, molt gran. Un club que sap el què vol i que seguirà sent igual de gran i de magnífic sempre que els nostres homes (i dones) es deixin la pell dins del camp. Un club poliesportiu que té moltes fites per aconseguir. Però que són assequibles.
Perquè vaig nèixer culé, ho sóc i moriré essent culé. No és una creença, és un sentiment. El sentiment d'una afició.
Si guanyem, seguirem fent història, i si no, continuarem essent igual de magnífics!
Confiem en vosaltres, sabem que ho donareu tot en saltar a la gespa. I més encara contra l'etern rival. No oblideu mai qui sou, d'on veniu, i els colors de la samarreta que defenseu.
Nois: JUNTS, ho farem!
Visca el Barça! *PERQUÈ SER DEL BARÇA ÉS...EL MILLOR QUE HI HA!*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada