La llegenda és molt llarga, romàntica, simple i, al meu gust, preciosa. Parla d'un noi i una noia i com s'uneixen. Mil i una maneres de fer-ho, mil i una manera de caure als braços del teu amor.
Avança un peu rere l'altre. Al voltant ple de gent que passeja, ple de gent que mira, de parelles abraçades que avancen entre la gent perduts en el seu propi món dins el propi món que és el dia de Sant Jordi. Parades repletes de llibres, gent que t'aconsella, gent que mira que pot regalar al seu pare, al seu enamorat o al seu millor amic, o per si mateixos. És un ambient especial. Barcelona plena de gent, de llibres, de cultura, d'amics, de famílies, de parelles.En un moment, es fa un espai, i tota la inseguretat que duies a sobre, marxa. El veus. El teu sol, la teva llum, l'home que ha millorat la teva vida. I sense adonar-te'n somrius d'orella a orella. El món desapareix i només el veus a ell. El príncep que somiaves de petita. Està allà, t'està esperant i és teu.
Arribes on és ell. T'hi abraces. El mires, investigues, remenes pels seus ulls, veus la seva ànima. L'adores.
Un detall. Mentre et fa un petó, treu la mà darrere l'esquena i treu una rosa. Un xiuxiueig a cau d'orella i ulls que brillen mentre la parella es mira.
Sant Jordi d'enamorats. Tothom té Sant Jordi, tot i que no ho estiguin, o que tinguin el cor trencat. Tothom, però avui, vull parlar del Sant Jordi preciós, del Sant Jordi, que avui m'inspira. Del que m'agrada.
Espero que passessiu un bon Sant Jordi rodejats d'aquells que us estimen.
Que preciositat!!!un petó
ResponElimina