MISTERI

Va buscar sota el coixí i no va trobar res. Esperava trobar algo, quelcom però no tenia ni idea del que buscava.

Un sospir va sonar darrere el seu cap. L'Eloi dormia abraçat a ella, rodejant-la amb els seus braços. Com si fos la seva nina. No era la seva nina, però si era seva. Aquells braços que tan estimava, que li aportaven pau i tranquil·litat i tant d'amor, estaven reposant sobre la seva cintura tapada encara per la manta, en una primavera on començava a fer calor.

Dormia pacíficament. A ella li agradava sentir la seva respiració, sentir-se abraçada o girar-se i observar-lo dormir recolzada en el seu braç doblegat. Veure aquella cara. La cara de noi que li va robar l'ànima. Més que robar, de fet, se la va guanyar. La va anar conquistant poc a poc, endinsant-se cada vegada més dins els seu cor. Fins que ja no va poder sortir.

A la vida hi ha molts misteris. No només a la literatura narrativa ni a la redacció dels diaris i telenotícies. No, la vida és tota ella un misteri. I un dels misteris més antics és el per què escollim una persona en concret, potser diverses al llarg dels anys, per estar al nostre costat i no una altra. Misteris que potser descobrirem però que, en aquest cas, el món de la seducció i l'amor perdrà un alicient molt gran. Té la seva gràcia no saber perquè aquella persona és l'escollida.

Al cap i a la fi, és (o hauria de ser) igual el perquè. L'important és tenir-la al teu costat. Que l'estimis i que t'estimi. Aquesta reciprocitat que comporta tanta felicitat a tanta gent.

Deixem de buscar perquès i gaudim del moment, perquè pot ser, que si ens n'oblidem, aquesta persona desaparegui.