El mar estava tranquil aquella tarda. Els seus peus repossaven a la sorra humida que l'aigua acabava de deixar enrere.
Era d'hora, un dia de cada dia, però pel carrer es respirava pau i calma.Era primavera, sangs i emocions alterades, però avui, tot restava en calma.
Unes mans la van agafar per darrere la cintura i la van abraçar. Quina tranquil·litat que li aportava sempre!
Bon dia pel matí! Avui, només, he pensat (que ja és molt, eh!) que no hi ha pressa. Que tenim temps, tot i que aquest passi ràpid, per a fer les coses que volem. No sé com el treurem o allargarem però estava particularment tranquil·la. Deu ser efecte calma prèvia a la tempesta (s'apropen els exàmens).
No corris, balla de la mà amb l'aire que et portarà per camins inexplorats i aigües aquietades de mars llunyans.
Descansa petita formiga, però mai deixis de portar menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada