CONCLUSIÓ

Quina paraula més curiosa.

A vegades fa mandra d'escriure-la, altres fa por, i altres fa riure.

Significa que de tot el que has fet, passat, escrit o dit, hi ha un punt final. Un punt aclaridor. Contundent. Sí, aquesta és la paraula. Contundència. A mi no m'agrada gaire perquè implica molta contundència. És com si et creguéssis que tens raó i potser vas equivocada. 

Està clar que les millors són aquelles que escrius en un treball del cole o de la uni. Aquella que implica que has treballat i que, per tant, saps del que parles, i que, en expressar el que expressis, tindràs raó, perquè tot està documentat en paraules escrites anteriorment.

Les que a mi, personalment, em fan més por, són les conclusions que venen després del que ha dit algú. Per què, o algú té molta memòria o no es diuen les paraules exactes i es poden mal interpretar moltes coses.

I tot aquest rollo, us preguntareu, que per què l'he fet. Doncs és molt fàcil. Aquest cap de setmana ha estat de reflexió. Sí, com el dia abans d'unes eleccions, doncs igual. Aquest cap de setmana, he extret certes conclusions. Forces de fet, però només us en explicaré una. I per què només una? Doncs perquè a la vida, per molt que ho intentem, mai ho sabrem tot. Llegiu-la, reflexioneu i si voleu, escampeu-la.

"Sabem molt poques coses, però podem arribar a conèixer tot allò que ens proposem si ho fem amb els mitjans i l'educació adequades".

Com a conclusió que és, és la recopil·lació de moltes coses. En aquest cas, viscudes, parlades, llegides i apreses.