La gent la va empitjar per a poder trobar lloc. Cada dia es trobava amb més gent maleducada arreu, però sobretot als ferrocarrils.
Sobretot, li sobta el comportament envers els seients. Diverses vegades dues senyores de mitjana edat han arribat quasi a barallar-se per un seient. Però clar, no pretenguis sentar-te sense estar com els que també volen, ells aguantant el tipus enmig del passadís i tu recolzat a la paret. No ho pretenguis, per molt que portis més rato, és com una llei escrita. Si tu vols el lloc... Col·loca’t estratègicament però no diguis al que et treurà el lloc, que era teu, perquè, al cap i a la fi, no posava el teu nom.
En fi, indignacions diverses. Em posen nerviosa. Són un “quiero y no puedo”.
Mira cap a la finestra, hi ha un cel radiant, clar i preciós. Farà bo i, com cada nou matí, aquest pot ser un gra dia. Només cal desitjar-ho i intentar gaudir del que ens ofereix la vida.
Avui potser toca sal, potser toca examen. O potser toca cinema o passeig. Qui sap, però hem de desitjar que sigui un gran dia, perquè... hi ha quelcom més divertit que somiar despert? Anem-nos-en al nostre món feliç mentre viatgem i desitgem tenir un gran dia. Al cap i a la fi, no és pas cap incoherència pensar que pot arribar a ser així.
Jo somio amb un dia verd, blau i ple de gent. I vosaltres com somieu que serà aquest dia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada