diumenge, 22 de maig del 2011

REFLEXIONS SOLITÀRIES AL BALCÓ

És un dia perfecte. Fa solet, estic prenent una cerveseta al balcó, rodejada de caloreta, un cel sense núvols, no gaire aire i amb la F1 de companya. El volum està apagat, els locutors em posen nerviosa, parlen de tot menys del que és veritablement important.
Sona una cançó molt possitiva, que fa que encara estigui de millor humor. Potser no sempre surten les coses com volem, ni com ens agradaria, però malgrat això, és només un altre camí per a arribar a la felicitat. Felicitat aconseguida durant uns tranquils intants.
Us convidu a relaxar-vos vosaltres també de la manera que millor us vagi. Avui, a mi, m'ha tocat aquesta. I és que dies tan macus com els d'avui, feia molt que no els veia, quasi un any feia d'aquesta adorable caloreta.

Tot i que si fos perfecte, perfecte... estaria a la platja prenent el solet. Llàstima, un altre dia serà.
I com va dir un savi: "la vida és allò que et va succeïnt mentre fas altres plans". John Lennon.


FOTO: aquesta tranquil·litat és la mateixa que la del meu pelut acompanyant. Qui pogués ser gat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada