IDEES QUE JA NO ES PODEN DUR A TERME

Per què no se'm va acudir aquesta maravellosa idea en el seu moment?
Qui sap. A qui no li ha passat mai que una vegada després de discutir se t'acudeixen les rèpliques més bones i enginyoses? Doncs a tothom alguna vegada. A mi, anit em va venir l'inspiració divina que hauria hagut de tenir fa un mes. Però bé, ara us asseguro que no tornarà a marxar i que, si torna a haver-hi l'ocasió no la penso desaprofitar, que som tontos però no bobos.


AMOR
Visions magnífiques,
en dies assolejats,
en cases desertes,
habitades per dos cors.

Batecs incessants,
que demanen marxa,
marxa imparable enmig,
d'una melodia desconeguda.

Home i dona,
tan diferents i tan,
semblants units,
per un sol desig.

Sense voler rendir-se,
amb voluntat per seguir,
ànims per tenir-ho tot,
enmig del seu propi món.

Qui no ho ha desitjat mai?
Amor luxós que tot ho vol,
tot i ser prohibida i amarga,
la seva efímera degustació.

Potser és el verí més potent,
però una gota més no farà,
pas més mal a aquest pobre,
cos que crida per acariciar-te.

Lentament, desitjos acomplerts,
quatre llavis, dos boques, dues
llengües i una ànima,
gaudint en companyia.

Un instant de calma, enmig
de la passió desfermada,
calma immpetuosa en
la cerca de més sabor.

Dues mirades intenses,
eternes companyes,
representació d'un instant,
que copsarà l'eternitat.

Un moviment subtil,
envers el teu cos,
un apropament silenciós,
en la música del teu batec.

Rendeix-te a mi, vine
i prova'm, sigues valent,
no tinguis por,
de sentir quelcom.

Mans que busquen el
tacte, incessant,
del teu cos llepant el meu,
en breus carícies suades.

Segueix amb mi,
cavalcant aquesta passió,
no deixis de fer-me,
teva, doncs ja ho sóc.

Perduda en aquest mar,
de sansacions innoques,
senzillament desubicada,
en aquesta terra càlida.

Vas desarmar-me,
amb tot el teu ser,
fins arribar lluny,
a la meva pròpia essència.

La cerca finalitzada,
el dia que et vaig conèixer,
l'instant que ens vam besar,
l'eternitat oberta davant nostre.

SONA: THE MOMENT

SOBRE EL QUE SOM

Potser és una cosa molt etèria però crec que seria oportú dir que som l'unió de cos i ànima. 

Fa gràcia pensar que som la màquina més perfecta que existeix, la més complicada i la més bella. Bellesa... diuen que la bellesa està a l'ull de qui la mira. O admira. No trobo el fil conductor que tenia fa un moment. Shit.

Som un cos i una ànima, però l'important no és el que siguem sinó el com vivim. I hem de viure coherentment amb el que pensem. Amb allò que adoptem al llarg de la nostra vida com a pilars de la nostra pròpia filosofia. Diuen que si no esperem res de ningú, ningú ens decebrà. És un visió de la vida però... quin sentit té no esperar res? La vida son relacions amb la gent que t'envolta i si parles amb ells, si te'ls estimes, ja t'impliques. I quan t'impliques, en algun determinat moment, esperaràs quelcom d'algú. I tard o d'hora, normalment, pateixes decepcions. Però estan per aprendre, per no repetir errors, per a ésser millors. Per a ser més grans. 

Qui sentit té no implicar-se? Molt bé, preserves el teu cor, ningú te'l trencarà però no sentiràs tot el que pots arribar a sentir. Maneres de veure la vida, de sentir-la.

Però malgrat haver vist diversos opcions, triu la d'obrir-se als amics, familiars i gent que t'estimes, de ser real, de deixar-te conèixer, de saber-te veritable i de no estalviar sentiments, doncs els sentiments són els que ens fan ser persones i no pas animals. Triu la opció de poder ser ferida perquè estimo i estimar vol dir donar el cor i confiar que no te'l trencaran. I te'l trenquen persones que estimes però vius la vida assaborint cada instant, cada perla, cada sentiment preciat. No trobo que sigui una opció no sentir, no esperar res dels que estimes i aprecies, no veig que existeixi. I crec que si així es pensa és perquè s'ha patit, perquè es va donar tot i es va esfumar tot de mala manera. Tot és perdonar, acceptar i renèixer. I tornar a sentir, doncs, insisteixo, sense sentir no arribem enlloc, només donem voltes en cercle, sense poder arribar a cap conclusió. Però bé pas a pas i sols és el que una petita pensadora reflexiona. Tothom sap com és un mateix i sap com i quines coses ens mouen endavant. Bé... o hauríem de saber (doncs a vegades és complicat saber els perquès de la vida).

No me n'arrepenteixo de la meva tria doncs segueixo els dictats dels meus pilars.

Viu intensament, cada minut, cada segon de la vida, creu en tu mateix, autoexisgeix-te el màxim per a poder donar el millor de tu, per no arrepentir-te de res, per gaudir al màxim. Sigues bo, estima i deixa't guiar pel teu cor, doncs per a quelcom el tenim.

Torno a fer reflexions a hores intempestives, doncs és quan millor m'inspiro i quan més m'agrada escriure en el silenci de la nit. Bé, silenci... acompanyat de banda sonora.

CONFESO SENTIR.

SONA: SOLEDAD

SI AHIR VAS TENIR UN DIA GRIS

Estigués tranquil, avui pot ser un dia millor.

Sabeu un secret? El que més m'agrada per a motivar-me quan vaig a fer un examen, és anar a agafar els ferrocarrils a peu, sempre que faci bon dia, com avui.

El cel estava serè, sense ni un núvol a les quatre i poc de la tarda, passar per Passeig de Gràcia i veure-ho quasi tot ple de guiris, i d'homes amb vestit. Increïble anar amb la teva música possitiva a tot drap, anar caminant segura de tu mateixa, veure que la gent es gira en passar, o si més, creure que això fan, creient que trenques barreres i que avui ets invencible. Perquè, sabeu, amb un dia tan preciós, fan venir ganes de donar-ho tot, de donar tot el millor de tu, de fer-ho increïble per agraïr el dia tan maco que feia.

Fer una passa rere una altra, sense fer cas del que puguin pensar, només caminar, al teu ritme, al que vulguis, i caminar cap al futur que t'espera, cap al futur que fas cada dia, rere cada petita desició que prens. 

D'imprevist veure'l aparèixer davant teu, amb el seu somriure sexy, entre els seus companys de feina, tot lluint una camisa que resalta la seva cara. Adornat pel sol, palplantat allà davant. Tu sortint de casa cap als perillosos exàmens i veure'l allà, fa que encara et pugi l'autoestima. Veure que el somriure que fa és tot per tu, saber que el tens menjant de la teva mà i que si no el tens, és per pròpia voluntat seva. Si més no, ara sap el que s'està perdent. I tu, has sortit a aquesta hora, sabent que entra a treballar i estarà esperant. I tu, t'has vestit atractiva per a cridar encara més la seva atenció si el trobaves. 

Provocar-lo retornant-li subtilment el somriure, sense que els companys se n'adonin, i fer un moviment de cabells que el deixin encissat. I fer veure com si no sabéssis que mira, i anar caminant amb seguretat per la vida, sabent que, algun dia, ell serà teu.

SONA: DJ GOT US FALLIN' IN LOVE

COM A CASA

Recordeu quan ereu petits i jugàveu al pati del cole? I quan us barallàveu a classe per qualsevol xorrada, o quan baixavèu en fila d'un en un i callats per l'escala?

Avui una noia ha recordat 12 grans anys rodejats de gent important a la seva, alguns dels quals ha tornat a veure avui. A vegades cal fer una retroinspecció i recordar com èrem fa uns anys, veure com hem canviat (o no), el que fèiem, la nostra vida diària, allò que ens agradava. Reconèixer-nos com a persones, com a individus, com a subjectes que, ara, ja estan immersos dins una societat.

Recòrrer vells passadissos, tocar el passamans lleuger que solies tocar, les escales vermelles atrotinades i genials que solies baixar.

I recordar petits instants plens de felicitat envoltat d'altre gent, que potser avui ja no és al teu costat. Instants preciosos de complicitat, de connexió amb els amics que feien sentir que eres petit però que et menjaves el món. Les nostres col·leccions de mines de llapissos de color, els tallers de construcció de naus, les passejades pels barris de Barcelona o per Collserola. Els primers exàmens, les primeres lectures obligaròries, els primers enamoraments, l'entrada de nous alumnes i el canvi a l'educació obligatòria. Noves classes, nous profes, nou creixement intern i canvis físics. I aprendre un munt, crèixer moltíssim com a persona sempre acompanyat per companys, amics i professors.

Avui toca rememorar-ho doncs fa només 3 anys celebrèvem una festa de graduació i només l'any passat una altra. Moltes coses són les que han canviat, però la sensació d'entrar per la porta del cole i sentir-se com a casa... aquesta sensació no ha canviat pas gens. I parlar amb els profes i sentir que formen part de tu, de la teva família, de la teva maduresa i del teu creixement.

Poder-se sentir com a casa, en un indret on has passat 12 anys de la teva vida... no té preu.

SONA: WHAT CAN I DO

PALABRAS QUE DESCRIBAN MI INTERIOR

Com costa trobar aquelles paraules que ens defineixen, que diuen com és la nostra essència, que fan un pobre intent per descriure la realitat d'una persona.
Avui hi reflexionava. I costa molt trobar paraules que realment les sentis i, sobretot, que sentis que et descriuen.

Avui, tinc una cosa que no em para de rondar pel cap. Què fas quan tens ganes de parlar amb algú però saps que no hi has de parlar per al teu propi bé mental?
Però si hi parles, podràs compravar com t'afecta la cosa, si contesta, si dòna senyals de vida. I sabràs que has fet tot el que tens a la teva mà per saber d'ell.

Ma mare diu que són els nois qui ens han d'anar al darrera que no hem d'anar darrere de cap noi. No hi acabo d'estar d'acord, però, a vegades, sembla la millor solució per saber si aquell noi que t'encanta, també li importes.

A vegades, ja no saps ni que pensar. De tu, del què va passar i de tot allò que encara està per arribar.
El passat ha fet el nostre present i el nostre present farà el nostre futur. Cal doncs, començar a posar en ordre el present, no?

Reflexions en períodes d'exàmens, tan rares com vulguis :)

SONA: CADA DÍA

REFLEXIONS PRODUNDES A ALTES HORES DE LA NIT

Madurar i veure que has canviat molt en pocs mesos.
Saber-te diferent, més adulta i menys nena, per`seguir sent ambdues coses, tenint el cap ple de pardals enmig de confusió marítima. Saber-te tu mateixa enmig d'un camí ple de pedres.
Revisar situacions viscudes, donar-hi mils de voltes, no trobar un perquè i preguntar-te què hi tens a perdre. No pots mentir-te a tu mateix però a vegades costa trobar la solució.
Però i si esculls l'opció equivocada?
I si t'ho carregues tot?

I tenir ganes de tornar-te a trobar en somnis reals o en la realitat de somni.

SONA: COMO EN LOS SUEÑOS

CÒRRER

El vent fugaç despentinant-te els cabells, ficant-te polen dins l'ull, acaricient-te i refrescant-te mentre tu acceleres a cada pas.

La teva respiració accelerada, quasi pantejant, després d'una estona de glòria al límit. 

Aquells instants que no escoltes res, no veus res més que a tu mateixa i la resta del món s'esvaeix deixant-te amb el teu jo més profund.

I que, en parar i relaxar-se, caigui una llàgrima per la galta, lentament, que l'aire acariciarà i que farà esvaïr al temps que tu toques el cel després de l'exercici.

Sentir-te perfecta, realitzada, en forma, ideal, divina, satisfeta, increïble i contenta amb tu mateixa. Aquesta sensació que et reporta l'esport no té preu. Aconseguir les teves fites, arribar allà on vols.

Només, còrrer, sense parar, lluny, ben lluny de tot i tothom i alhora, només cal còrrer per allunyar-se de totes les preocupacions.

SONA: SALTA

Per cert... felicitats als Extreme-MAN finishers!! :)