Estigués tranquil, avui pot ser un dia millor.Sabeu un secret? El que més m'agrada per a motivar-me quan vaig a fer un examen, és anar a agafar els ferrocarrils a peu, sempre que faci bon dia, com avui.
El cel estava serè, sense ni un núvol a les quatre i poc de la tarda, passar per Passeig de Gràcia i veure-ho quasi tot ple de guiris, i d'homes amb vestit. Increïble anar amb la teva música possitiva a tot drap, anar caminant segura de tu mateixa, veure que la gent es gira en passar, o si més, creure que això fan, creient que trenques barreres i que avui ets invencible. Perquè, sabeu, amb un dia tan preciós, fan venir ganes de donar-ho tot, de donar tot el millor de tu, de fer-ho increïble per agraïr el dia tan maco que feia.
Fer una passa rere una altra, sense fer cas del que puguin pensar, només caminar, al teu ritme, al que vulguis, i caminar cap al futur que t'espera, cap al futur que fas cada dia, rere cada petita desició que prens.
D'imprevist veure'l aparèixer davant teu, amb el seu somriure sexy, entre els seus companys de feina, tot lluint una camisa que resalta la seva cara. Adornat pel sol, palplantat allà davant. Tu sortint de casa cap als perillosos exàmens i veure'l allà, fa que encara et pugi l'autoestima. Veure que el somriure que fa és tot per tu, saber que el tens menjant de la teva mà i que si no el tens, és per pròpia voluntat seva. Si més no, ara sap el que s'està perdent. I tu, has sortit a aquesta hora, sabent que entra a treballar i estarà esperant. I tu, t'has vestit atractiva per a cridar encara més la seva atenció si el trobaves.
Provocar-lo retornant-li subtilment el somriure, sense que els companys se n'adonin, i fer un moviment de cabells que el deixin encissat. I fer veure com si no sabéssis que mira, i anar caminant amb seguretat per la vida, sabent que, algun dia, ell serà teu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada