Com costa trobar aquelles paraules que ens defineixen, que diuen com és la nostra essència, que fan un pobre intent per descriure la realitat d'una persona.
Avui hi reflexionava. I costa molt trobar paraules que realment les sentis i, sobretot, que sentis que et descriuen.
Avui, tinc una cosa que no em para de rondar pel cap. Què fas quan tens ganes de parlar amb algú però saps que no hi has de parlar per al teu propi bé mental?
Però si hi parles, podràs compravar com t'afecta la cosa, si contesta, si dòna senyals de vida. I sabràs que has fet tot el que tens a la teva mà per saber d'ell.
Ma mare diu que són els nois qui ens han d'anar al darrera que no hem d'anar darrere de cap noi. No hi acabo d'estar d'acord, però, a vegades, sembla la millor solució per saber si aquell noi que t'encanta, també li importes.
A vegades, ja no saps ni que pensar. De tu, del què va passar i de tot allò que encara està per arribar.
El passat ha fet el nostre present i el nostre present farà el nostre futur. Cal doncs, començar a posar en ordre el present, no?
Reflexions en períodes d'exàmens, tan rares com vulguis :)
SONA: CADA DÍA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada