COM A CASA

Recordeu quan ereu petits i jugàveu al pati del cole? I quan us barallàveu a classe per qualsevol xorrada, o quan baixavèu en fila d'un en un i callats per l'escala?

Avui una noia ha recordat 12 grans anys rodejats de gent important a la seva, alguns dels quals ha tornat a veure avui. A vegades cal fer una retroinspecció i recordar com èrem fa uns anys, veure com hem canviat (o no), el que fèiem, la nostra vida diària, allò que ens agradava. Reconèixer-nos com a persones, com a individus, com a subjectes que, ara, ja estan immersos dins una societat.

Recòrrer vells passadissos, tocar el passamans lleuger que solies tocar, les escales vermelles atrotinades i genials que solies baixar.

I recordar petits instants plens de felicitat envoltat d'altre gent, que potser avui ja no és al teu costat. Instants preciosos de complicitat, de connexió amb els amics que feien sentir que eres petit però que et menjaves el món. Les nostres col·leccions de mines de llapissos de color, els tallers de construcció de naus, les passejades pels barris de Barcelona o per Collserola. Els primers exàmens, les primeres lectures obligaròries, els primers enamoraments, l'entrada de nous alumnes i el canvi a l'educació obligatòria. Noves classes, nous profes, nou creixement intern i canvis físics. I aprendre un munt, crèixer moltíssim com a persona sempre acompanyat per companys, amics i professors.

Avui toca rememorar-ho doncs fa només 3 anys celebrèvem una festa de graduació i només l'any passat una altra. Moltes coses són les que han canviat, però la sensació d'entrar per la porta del cole i sentir-se com a casa... aquesta sensació no ha canviat pas gens. I parlar amb els profes i sentir que formen part de tu, de la teva família, de la teva maduresa i del teu creixement.

Poder-se sentir com a casa, en un indret on has passat 12 anys de la teva vida... no té preu.

SONA: WHAT CAN I DO