SOBRE EL QUE SOM

Potser és una cosa molt etèria però crec que seria oportú dir que som l'unió de cos i ànima. 

Fa gràcia pensar que som la màquina més perfecta que existeix, la més complicada i la més bella. Bellesa... diuen que la bellesa està a l'ull de qui la mira. O admira. No trobo el fil conductor que tenia fa un moment. Shit.

Som un cos i una ànima, però l'important no és el que siguem sinó el com vivim. I hem de viure coherentment amb el que pensem. Amb allò que adoptem al llarg de la nostra vida com a pilars de la nostra pròpia filosofia. Diuen que si no esperem res de ningú, ningú ens decebrà. És un visió de la vida però... quin sentit té no esperar res? La vida son relacions amb la gent que t'envolta i si parles amb ells, si te'ls estimes, ja t'impliques. I quan t'impliques, en algun determinat moment, esperaràs quelcom d'algú. I tard o d'hora, normalment, pateixes decepcions. Però estan per aprendre, per no repetir errors, per a ésser millors. Per a ser més grans. 

Qui sentit té no implicar-se? Molt bé, preserves el teu cor, ningú te'l trencarà però no sentiràs tot el que pots arribar a sentir. Maneres de veure la vida, de sentir-la.

Però malgrat haver vist diversos opcions, triu la d'obrir-se als amics, familiars i gent que t'estimes, de ser real, de deixar-te conèixer, de saber-te veritable i de no estalviar sentiments, doncs els sentiments són els que ens fan ser persones i no pas animals. Triu la opció de poder ser ferida perquè estimo i estimar vol dir donar el cor i confiar que no te'l trencaran. I te'l trenquen persones que estimes però vius la vida assaborint cada instant, cada perla, cada sentiment preciat. No trobo que sigui una opció no sentir, no esperar res dels que estimes i aprecies, no veig que existeixi. I crec que si així es pensa és perquè s'ha patit, perquè es va donar tot i es va esfumar tot de mala manera. Tot és perdonar, acceptar i renèixer. I tornar a sentir, doncs, insisteixo, sense sentir no arribem enlloc, només donem voltes en cercle, sense poder arribar a cap conclusió. Però bé pas a pas i sols és el que una petita pensadora reflexiona. Tothom sap com és un mateix i sap com i quines coses ens mouen endavant. Bé... o hauríem de saber (doncs a vegades és complicat saber els perquès de la vida).

No me n'arrepenteixo de la meva tria doncs segueixo els dictats dels meus pilars.

Viu intensament, cada minut, cada segon de la vida, creu en tu mateix, autoexisgeix-te el màxim per a poder donar el millor de tu, per no arrepentir-te de res, per gaudir al màxim. Sigues bo, estima i deixa't guiar pel teu cor, doncs per a quelcom el tenim.

Torno a fer reflexions a hores intempestives, doncs és quan millor m'inspiro i quan més m'agrada escriure en el silenci de la nit. Bé, silenci... acompanyat de banda sonora.

CONFESO SENTIR.

SONA: SOLEDAD